Evangeli del dilluns de la setmana IX de durant l'any: els vinyaters homicides

Evangeli i comentari de la setmana IX de durant l'any: “La pedra que rebutjaren els constructors, ara és la pedra principal”. Demanem al Senyor que ens ensenyi a perdonar como Éll, a estimar als altres amb el seu amor.

Evangeli (Mc 12, 1-12)

Jesús es posà a parlar-los en paràboles:

-Un home va plantar una vinya, la va envoltar d'una tanca, hi va excavar un cup i va construir-hi una torre de guàrdia. Després la va arrendar a uns vinyaters i se'n va anar lluny.

Quan va ser el temps, envià un servent als vinyaters per rebre'n la part que li corresponia dels fruits de la vinya; però ells el van agafar, el van apallissar i el van despatxar amb les mans buides.

Novament els envià un altre servent; a aquest li van obrir el cap i el van ultratjar. Els en va enviar encara un altre, i el van matar; i així feren amb molts altres: a uns els apallissaven, a d'altres els mataven.

Tenia encara el seu fill estimat, i els l'envià en darrer lloc, tot dient-se: "Al meu fill, el respectaran." Però aquells vinyaters es digueren entre ells: "Aquest és l'hereu: vinga, matem-lo i l'heretat serà nostra!"

L'agafaren, doncs, el van matar i el van llençar fora de la vinya.

Què farà l'amo de la vinya? Vindrà, farà morir aquells vinyaters i donarà la vinya a uns altres.

¿No heu llegit allò que diu l'Escriptura: La pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal. És el Senyor qui ho ha fet, i els nostres ulls se'n meravellen?

Ells van comprendre que Jesús amb aquella paràbola es referia a ells, i volien agafar-lo, però van tenir por de la gent. Llavors el van deixar estar i se n'anaren.


Comentari

Amb la paràbola de la vinya, Jesús denuncia l'actitud dels dirigents del poble, els qui menysprearen i aniquilaren els profetes que Déu els envià; i, sobretot, denuncia per endavant el rebuig que anaven a fer del mateix Fill de Déu, al qual faran fora de Jerusalem i el mataran, com fan els pagesos amb el fill de l'amo de la vinya.

Per extensió, la paràbola no sols denuncia la conducta dels contemporanis de Jesús, sinó també l'actitud indiferent i fins i tot hostil que podem manifestar els homes davant l'acció de Déu, sempre sol·lícit i interessat pel nostre bé, i que envia persones que poden ajudar-nos a donar fruit, però als que potser rebutgem perquè ens incomoden. La bondat divina, que ens ofereix la seva gràcia i les seves cures, com les que té l'amo de la paràbola amb la seva vinya i va tenir Déu amb Israel, reclama de part nostra la bona voluntat de voler donar fruits de virtut i santedat; d'aprofitar la gràcia i no rebutjar qui demana el fruit en nosaltres.

D'altra banda, encara que la paràbola té un to tràgic, les paraules de Jesús també ofereixen un missatge d'esperança. Com explicava el Papa Francesc, si bé el propietari de la vinya tenia dret a venjar-se, així com Déu podria venjar el seu Fill crucificat, però, “la desil·lusió de Déu pel comportament pervers dels homes no és la darrera paraula. És aquí la gran novetat del cristianisme: un Déu que, fins i tot desil·lusionat pels nostres errors i els nostres pecats, no s'atura i no es venja”. [1]

“Germans i germanes, —seguia dient el Papa— Déu no es venja! Déu estima, ens espera per perdonar-nos, per abraçar-nos. A través de les «pedres de descart» —i Crist és la primera pedra que els constructors han descartat— a través de les situacions de debilitat i de pecat, Déu continua posant oferint el vi nou de la seva vinya, és a dir, la misericòrdia. Hi ha només un impediment davant de la voluntat tenaç i tendra de Déu: la nostra arrogància i la nostra presumpció, que es converteix de vegades en violència! Davant d'aquestes actituds i on no es produeixen fruits, la paraula de Déu conserva tot el seu poder de retret i advertència: «se us traurà el regne de Déu per donar-li-ho a un poble que rendeixi els seus fruits»” [2].


[1] Papa Francesc, Àngelus, 8 d'octubre de 2017.

[2] Idem.

Pablo Edo / Photo: Unsplash - Jose Alfonso Sierra