Em dedico a la gestió de persones en una multinacional. Un dia de febrer de 2016 va sonar el telèfon:

–Hola, bona tarda; soc en Raúl. Pregunto per en Juan.

A en Raúl no el coneixia de res. El resum d'aquella llarga conversa telefònica és que volia traslladar-se des de Màlaga a Madrid. L'argument de pes que em va donar va ser que tenia dos fills adolescents i la població on vivia no tenia l'ambient ideal per criar-los. I, en això, li vaig donar la raó.

–Deixa'm que pregunti i ja et direm alguna cosa.

Segons vaig penjar el telèfon, vaig anar on el director-gerent que em va respondre amb èmfasi que el trasllat era impossible.

Un mes després en Raúl va tornar a trucar-me. No li vaig transmetre el que m'havien dit i tampoc no li vaig dir ni sí ni no. Però en aquesta segona conversa sí que va sortir una cosa concreta. En Raúl demanava la Setmana Santa de vacances i les passaria al seu poble, a dues hores amb cotxe de Madrid. Vam poder quedar a dinar a Madrid el 22 de març. L'àpat va ser llarg i va sorgir un ambient de confiança mútua. Em va resumir la seva trajectòria professional. Era enginyer agrònom, havia estat director d'oficina i director territorial; havia estat a Argentina assessorant l'organització de l'assegurança agrària; i, actualment, era a Màlaga com a analista de risc agrari d'Andalusia.

Gairebé al final del menjar li vaig preguntar si era creient. I davant la seva resposta afirmativa li vaig parlar de l'Isidoro: És enginyer, com tu; va néixer a Argentina i tu has estat treballant a Argentina; i en un moment de la seva vida va tenir la necessitat de traslladar-se des de Màlaga a Madrid, com tu. Com veus, vides paral·leles. Ara té obert el procés de canonització. Així que dilluns t'enviaré per valisa interna un llibret amb la seva biografia i una estampa perquè li demanis el favor del teu trasllat.

L'1 de juliol d'aquell any, es va incorporar a les nostres oficines de Madrid. Un temps més tard, visitàrem la tomba de l'Isidoro a la parròquia de Sant Albert Magne. Allí va estar una estona pregant-li i donant-li les gràcies.

J L M

Espanya.