Estimadíssims: que Jesús em guardi les filles i els fills!

En el meu viatge recent a diversos països de Centreamèrica, he pogut experimentar, una vegada més, la beneïda unitat de l’Obra. No deixem de sorprendre’ns per aquesta misericòrdia que té Déu amb nosaltres. El nostre Pare, referint-se al 14 de febrer del 1930 i al 14 de febrer del 1943, va comentar en una ocasió: No en va ha volgut el Senyor que coincideixin aquestes dues manifestacions de la seva bondat en una mateixa data. (...) Demaneu al Senyor que us ensenyi a estimar la unitat de l’Obra com Ell la va estimar des del primer moment (14.II.1958).

El Senyor, durant l’Última Cena, va resar per la unitat dels qui serien els seus deixebles: Ut omnes unum sint (Jn 17, 21); que tots siguin u. No es tracta només de la unitat d’una organització humanament ben estructurada, sinó de la unitat que dona l’Amor: Com tu, Pare, estàs en mi i jo en tu (ibídem). En aquest sentit, els primers cristians en són un clar exemple: La multitud dels creients tenia un sol cor i una sola ànima (Act. 4, 32).

Precisament per ser conseqüència de l’amor, aquesta unitat no és uniformitat, sinó comunió. Es tracta d’unitat en la diversitat, manifestada en l’alegria de conviure amb les diferències, aprendre a enriquir-nos amb els altres, fomentar un ambient d’afecte al nostre voltant. Jesús va assenyalar que aquesta unitat és condició d’eficàcia en la transmissió de l’Evangeli: Perquè el món cregui (Jn 17, 21). Unitat, per tant, que no ens tanca en un grup, sinó que —com a part de l’Església— ens obre a oferir la nostra amistat a totes les persones en aquesta magnífica missió evangelitzadora.

Esmercem-nos amb un afany renovat per viure la unitat: començant amb els qui tenim més a prop. Llavors, amb la gràcia de Déu, font d’aquesta unitat, podrem superar els obstacles que se’ns presentin en el camí.

Amb tot l’afecte us beneeix,

el vostre Pare

Roma, 14 de febrer de 2019