Carta del prelat (14 de febrer de 2018)

«Donem-li gràcies, perquè tot això és d’Ell.» El prelat evoca el seu viatge al Brasil, i les històries de lliurament que bateguen després dels dos aniversaris d'aquesta data, 14 de febrer, en què s'inicia també enguany la Quaresma.

Cartes i missatges
Opus Dei - Carta del prelat (14 de febrer de 2018)

Estimadíssims, que Jesús em guardi les filles i els fills!

Us escric breument, amb el record encara viu dels dies que he passat al Brasil, on he pogut palpar una vegada més la vitalitat de l’Església i de l’Obra. En les meves trobades amb moltíssimes persones, famílies, i tanta gent jove, l’alegria i el desig de treballar per Déu es feien evidents. Donem-li gràcies, perquè tot això és d’Ell.

Aquest sentiment de gratitud sorgeix especialment avui, quan fa 75 anys del 14 de febrer del 1943, quan sant Josepmaria va rebre una nova llum fundacional sobre l’Obra: la Societat Sacerdotal de la Santa Creu. En aquest aniversari us vull transmetre, als meus fills sacerdots incardinats en la Prelatura o en les diverses diòcesis, l’agraïment de tothom de l’Obra per la vostra entrega generosa al servei de les ànimes. Il·lusioneu-vos una vegada més per ser «sacerdots cent per cent», com solia dir el nostre Pare.

La data d’avui assenyala, a més, el moment en què, el 1930, el Senyor va fer veure a sant Josepmaria que també volia les dones dins la seva Obra. Filles meves: mirant cap enrere, veient el panorama apostòlic que heu desplegat fins ara i que continuarà creixent; veient també els fruits de la vostra empenta i de les vostres iniciatives en el conjunt de l’Obra, surt espontani dir: que bé que fa Déu les coses, tenint en compte la nostra poquesa.

En fi, avui comença la Quaresma. En el missatge que ha escrit per a aquesta ocasió, el Papa ens prevé amb energia davant dels falsos profetes: davant de tantes promeses efímeres de felicitat que deixen buida l’ànima i que impossibiliten per percebre i per transmetre l’alegria de Déu. El sant Pare ens anima a «no quedar-nos en un nivell immediat, superficial, sinó a reconèixer quines coses són les que deixen una empremta bona i més duradora al nostre interior, perquè venen de Déu». Pensem, doncs, quan comencem aquesta Quaresma: aquesta activitat, aquest ambient, em porta a Déu o m’allunya d’Ell? I també: com puc portar tot això a Déu? Emprenguem junts aquest camí de conversió cap a la Pasqua.

Com és habitual per aquestes dates, d’aquí a uns dies començaré el meu curs de recés, coincidint amb el que farà el sant Pare. No us oblideu de resar pel Papa, i acompanyeu-me a mi també amb la vostra oració.

Us beneeix amb tot afecte
el vostre Pare



Roma, 14 de febrer de 2018