5è aniversari de l'Agenda 2030 i de la Laudato si'

El 5è aniversari de la Laudato si' i l'Agenda 2030 constitueix una ocasió perquè reflexionem de nou en com podem contribuir a la construcció d'un món més pacífic, més saludable i més sostenible, que pugui ser la casa comuna de tots.

Opus Dei - 5è aniversari de l'Agenda 2030 i de la Laudato si'Objetius de Desenvolupament Sostenible.

Es compleixen cinc anys de l'aprovació per part de Nacions Unides de l'Agenda 2030, en què es defineixen els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

Es tracta d'una ampliació dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM), que s'havien formulat el 2000. Encara que l'enfocament és similar, els ODS són més ambiciosos, en adreçar-se a tots els països membres de Nacions Unides (no només als desenvolupats), i subratllar les tres dimensions del desenvolupament integral: social, econòmic i ambiental.

Els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible són, segons la seva denominació oficial:

  • 1. Posar fi a la pobresa en totes les seves formes a tot arreu;
  • 2. Posar fi a la fam i la inanició, aconseguir la seguretat alimentària, millorar la nutrició i promoure una agricultura sostenible;
  • 3. Garantir vides saludables i promoure el benestar per a totes les edats;
  • 4. Garantir una educació inclusiva per a tots i promoure oportunitats d'aprenentatge duradores que siguin de qualitat i equitatives;
  • 5. Aconseguir la igualtat de gènere a través de l'enfortiment de dones adultes i joves;
  • 6. Garantir la disponibilitat i una gestió sostenible de l'aigua i de les condicions de sanejament;
  • 7. Garantir l'accés de totes les persones a fonts d'energia assequibles, fiables, sostenibles i renovables;
  • 8. Promoure un creixement econòmic sostingut, inclusiu i sostenible, una ocupació plena i productiva, i un treball digne per a totes les persones;
  • 9. Construir infraestructures resistents, promoure una industrialització inclusiva i sostenible i fomentar la innovació;
  • 10. Reduir la desigualtat entre i dins dels països;
  • 11. Crear ciutats sostenibles i poblats humans que siguin inclusius, segurs i resistents;
  • 12. Garantir un consum i patrons de producció sostenibles;
  • 13. Combatre amb urgència el canvi climàtic i els seus efectes;
  • 14. Conservar i utilitzar de forma sostenible els oceans, mars i recursos marins per a un desenvolupament sostenible;
  • 15. Protegir, restaurar i promoure l'ús sostenible dels ecosistemes terrestres, gestionar els boscos de manera sostenible, combatre la desertificació, i detenir i revertir la degradació de la terra i detenir la pèrdua de la biodiversitat;
  • 16. Promoure societats pacífiques i inclusives per aconseguir un desenvolupament sostenible, proporcionar a totes les persones l'accés a la justícia i desenvolupar institucions eficaces, responsables i inclusives a tots els nivells;
  • 17. Enfortir els mitjans per implementar i revitalitzar les associacions mundials per a un desenvolupament sostenible.

Cadascun d'aquests ODS es concreten en metes (en total 169), que pretenen assolir-se el 2030.

Es tracta naturalment d'objectius molt lloables, ja que intenten promoure un desenvolupament humà més complet que el sol restringit a la dimensió econòmica, gairebé exclusiu en les últimes dècades del s. XX. Aquí s'incorporen altres elements (educació, ambient, salut, pau...) que la immensa majoria de les persones consideren èxits necessaris en una societat avançada.

L'Església catòlica i el desenvolupament humà integral

L'Església catòlica sempre s'ha posat de la banda del desenvolupament humà integral, promovent-lo activament. La història de la caritat es remunta a l'inici del cristianisme, quan se'ns recorda que els primers deixebles rebien suport dels altres "segons la necessitat de cadascú" (Ac 2, 45), i s'estén al llarg dels últims vint segles en la creació d'infinitat d'hospitals, orfenats, escoles i universitats cristianes, així com en innombrables tasques assistencials promogudes per creients a tot el món.

Els últims pontífexs han recordat la importància que els catòlics ens impliquem en l'atenció de les persones més vulnerables i col·laborem en la solució dels problemes que aquesta vulnerabilitat origina. Encícliques de gran transcendència, com la Centessimus annus de Joan Pau II o Caritas in Veritate de Benet XVI critiquen un model econòmic que busqui el benefici d'alguns a costa de perpetuar les desigualtats globals.

El Papa Francesc des de l'inici del seu pontificat ha tornat a subratllar la importància que un catòlic es comprometi amb aquestes qüestions socials, estenent la preocupació ambiental dels seus predecessors amb una encíclica dedicada íntegrament a aquesta qüestió. La Laudato si' mostra nítidament les interconnexions entre la degradació mediambiental i l'augment de pobresa i l'exclusió, proposant una "conversió ecològica", que modifiqui la nostra forma de relacionar-nos amb la resta de la Creació.

Els últims pontífexs han recordat la importància que els catòlics ens impliquem en l'atenció de les persones més vulnerables i col·laborem en la solució dels problemes que originen aquesta vulnerabilitat

En aquest sentit, l'Agenda 2030 és perfectament assumible per l'Església, que ha recordat en diversos fòrums el seu compromís amb una visió integral de desenvolupament humà. Convé recordar que fins i tot es van modificar les dates de la cimera de Nacions Unides on es va aprovar aquesta agenda perquè el Papa Francesc pogués assistir-hi aprofitant el seu viatge a EUA el setembre de 2015. El Papa va descriure l'adopció de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible a la cimera com "un important signe d'esperança". Una esperança que es realitzarà si l'Agenda s'implementa de manera veritable, justa i efectiva.

Tot i això, també ha advertit sobre la importància que no caure en "un nominalisme declaracionista", que serveixi per "apaivagar les consciències" en lloc de fer "veritablement efectiva la lluita contra aquests problemes" en paraules del Pontífex. En una nota enviada a Nacions Unides per la delegació de la Santa Seu el 2016, s'expressava la preocupació en com s'interpretarien dues de les 169 metes dels ODS, la 3.7 i la 5.6. En tots dos casos es parla de "garantir l'accés universal als serveis de salut sexual i reproductiva, i els drets reproductius", cosa que podria entendre's com un suport explícit als mètodes anticonceptius incompatibles amb la dignitat humana.

Sense deixar de banda aquesta reticència, sembla evident que l'Església és partidària de l'esperit que anima els ODS, ja que està compromesa amb la promoció del desenvolupament integral de la persona. Un desenvolupament que reconegui el valor de la llei moral inscrita en la mateixa naturalesa humana, que garanteixi el dret a la vida en totes les seves etapes, la diferència natural entre home i dona, la dignitat humana inherent a tota persona.

Això suposa, per exemple, reconèixer els pobres com a agents del seu propi destí, proporcionant-los mitjans tant espirituals com materials (educació -incloent el dret a l'educació religiosa-, treball, allotjament, terra, aliments, aigua i atenció mèdica), preservant l'ambient natural, fomentant la cohesió de les famílies i el seu paper clau en l'educació dels fills, respectar l'estat de dret, promoure la solució pacífica dels conflictes, subratllant la fraternitat universal en la cura conjunta de la nostra casa comuna.

Promoure simultàniament la dimensió ecològica, econòmica i social del desenvolupament sostenible

L'Agenda 2030 procura construir un compromís global amb la reducció del sofriment humà en totes les seves manifestacions materials. Tot i que la dimensió espiritual no està explícitament present, no resulta aliena als valors que es promouen, entenent-los en el marc adequat d'un respecte a la dignitat humana.

L'actual crisi sanitària ens ensenya que els problemes no es poden afrontar parcialment. Com indica en nombroses ocasions la Laudato si', "tot està connectat". No podem procedir a la resolució dels problemes amb plantejaments reduccionistes o parcials atenent només a criteris de caràcter científic o tècnic.

Superar l'actual crisi sanitària i climàtica suposa promoure simultàniament la dimensió ecològica, econòmica i social que és en l'arrel dels desequilibris. No hi pot haver progrés econòmic a costa d'un esgotament i deteriorament dels sistemes naturals perquè abans o després això passa factura al mateix progrés humà, ni es pot considerar desenvolupament humà el canvi que es produeix en les societats, quan uns milloren a costa de perjudicar uns altres.

"Donada la magnitud dels canvis, ja no és possible trobar una resposta específica i independent per a cada part del problema. És fonamental buscar solucions integrals que considerin les interaccions dels sistemes naturals entre si i amb els sistemes socials. No hi ha dues crisis separades, una ambiental i una altra social, sinó una sola i complexa crisi socioambiental. Les línies per a la solució requereixen una aproximació integral per combatre la pobresa, per tornar la dignitat als exclosos i simultàniament per tenir cura de la natura"(LS, 139).

Aquest mateix plantejament integral de la sostenibilitat es recull en el preàmbul de l'Agenda 2030 on s'exposa: "Els objectius i les metes són de caràcter integrat i indivisible i conjuguen les tres dimensions del desenvolupament sostenible: econòmic, social i ambiental".


Dr. Emilio Chuvieco Salinero, Director de la Càtedra d'ètica ambiental de la Universitat d'Alcalá.

Dra. Sílvia Albareda Tiana, Professora contractada doctora, directora de Cooperació i Desenvolupament Sostenible i Coordinadora del grup de recerca consolidat de Sostenibilitat i Educació Integral, Universitat Internacional de Catalunya.