Evangeli del dissabte de la setmana V de Quaresma: recolliment

“Se n’anà d’allí cap a la regió de vora el desert, en una població anomenada Efraïm, i s’hi va quedar amb els seus deixebles”. Imitant el nostre Senyor, el recolliment dels sentits ens disposa adequadament per a la Setmana Santa i per a la gran festa de Pasqua.

Evangeli (Jn 11, 45-57)

Molts dels jueus que havien vingut a casa de Maria i veieren el que va fer Jesús, van creure en ell. Però alguns d’ells anaren a explicar als fariseus el que Jesús havia fet.

Llavors els grans sacerdots i els fariseus van convocar el Sanedrí i es preguntaven:

—Què podem fer? Aquest home fa molts senyals. Si el deixem continuar, tothom creurà en ell, vindran els romans i destruiran el nostre lloc sant i el nostre poble.

Llavors un d’ells, Caifàs, que aquell any era el gran sacerdot, els digué:

—Vosaltres no enteneu res. ¿No us adoneu que us convé que un sol home mori pel poble, i no pas que es perdi tot el poble?

Això, Caifàs no ho va dir pel seu compte. Era gran sacerdot, aquell any, i per això va poder profetitzar que Jesús havia de morir pel poble. I no tan sols pel poble, sinó també per reunir els fills de Déu dispersos. Així, doncs, aquell dia van decidir que el matarien. Per això Jesús ja no es deixava veure públicament entre els jueus. Se n’anà d’allí cap a la regió de vora el desert, en una població anomenada Efraïm, i s’hi va quedar amb els seus deixebles.

Era a prop la Pasqua dels jueus, i molta gent de la regió va pujar a Jerusalem ja abans de la Pasqua per complir els ritus de purificació. Buscaven Jesús i, en el recinte del temple, es deien els uns als altres:

—Què us sembla? No vindrà pas a la festa.

Els grans sacerdots i els fariseus, per la seva banda, havien donat ordres que, si algú sabia on era, el denunciés perquè el poguessin agafar.


Comentari

En aquest passatge, sant Joan ens dona a conèixer les intencions dels adversaris del Senyor pràcticament en vigílies de la passió, és a dir, per a nosaltres a les portes de la Setmana Santa, que l'actualitza i commemora. Cadascuna d'aquestes discussions mereixeria un comentari llarg. No obstant això, avui fixarem l’atenció en un detall que sembla marginal però que revesteix gran importància. Sobretot a la nostra època, tan dominada per les imatges i tota mena de sorolls, deguts en gran part a les noves tecnologies.

L'evangelista precisa que els jueus “aquell dia van decidir que el matarien”. Què fa ell, en saber-ho? “Jesús ja no es deixava veure públicament entre els jueus. Se n’anà d’allí cap a la regió de vora el desert, en una població anomenada Efraïm”. En la reacció, podem veure una mesura de prudència, ja que encara no havia arribat l'hora del seu sacrifici, fixada pel Pare i no pels homes. Aquesta interpretació és legítima, sens dubte.

Tanmateix, podem pensar també en una cosa més profunda i espiritual, que ens pot ajudar en la preparació de la Setmana Santa per participar plenament a les cerimònies del Tridu Sant. Com en tantes altres ocasions, el nostre Senyor sent la necessitat de recollir-se, d'entrar a fons a la seva ànima per afrontar la terrible prova de la passió. Amb freqüència, els Pares de l'Església i els autors de llibres d'espiritualitat han posat en relleu la intensitat de la seva vida de pregària. Aquí tenim una nova prova.

Com a propòsit concret de la nostra pregària, podríem aprofitar un punt del llibre Camí, de sant Josepmaria: “Recull-te. Busca Déu dins teu i escolta’l” (n. 319).

Tractar de recollir-nos en vigílies de la Setmana Santa i al llarg de tota ella, seguint potser un consell del Papa sant Joan Pau II. En l’homilia d’un diumenge de Quaresma dedicada al dejuni, deia que els mitjans de comunicació són molt útils; no han d'ensenyorir-se, però, de la nostra vida. “Un cert dejuni, també en aquest àmbit, pot ser saludable, tant per a dedicar major temps a la reflexió i a l'oració, com per a conrear les relacions humanes” (Àngelus, 10 de març de 1996). És un suggeriment aplicable als nous mitjans de comunicació: smartphone, ordinadors, etc., i, sobretot, a les connexions a Internet. Demanem a la Mare de Déu que ens ajudi a guardar tot això en el cor i meditar-ho (cf. Lc 2, 19).

Alphonse Vidal // Harli Marten - Unsplash