Evangeli (Jn 16, 5-11)

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles:

―Però ara me’n vaig al qui m’ha enviat, i cap de vosaltres no em pregunta on vaig, encara que la tristesa us omple el cor perquè us he parlat així. Amb tot, us dic la veritat: us convé que me’n vagi, perquè, si no me’n vaig, el Defensor no vindrà a vosaltres; en canvi, si me’n vaig, us l’enviaré. I quan ell vindrà, posarà el món en evidència pel que fa al pecat, a la justícia i a la condemna: pel que fa al pecat, perquè no creuen en mi; pel que fa a la justícia, perquè me’n vaig al Pare, i ja no em veureu més; i pel que fa a la condemna, perquè el príncep d’aquest món ja ha estat condemnat.

Comentari

El Senyor, que sap que els deixebles l'abandonaran durant la passió i mort a la creu, en la intimitat de l'Última Cena els ofereix la promesa de l'enviament de l'Esperit Sant, l'Advocat, el Consolador.

Pot sorprendre'ns una mica la fermesa amb què Jesús els diu que convé que ell se'n vagi, perquè si no, no vindrà a ells l'Esperit (Jn 16, 7). No sabem ben bé si els apòstols entengueren aquest “anar-se'n” del Senyor com quelcom definitiu, en referència clara a la seva mort o a la ascensió posterior. En qualsevol cas, però, no els agradaria la idea de “perdre” per sempre el seu Mestre.

Com els apòstols, també nosaltres de vegades no entenem la manera d'actuar de Déu en la nostra vida, en la dels altres o fins i tot en el món i la Història.

En aquestes ocasions, podem recordar l'ensenyament de sant Pau: “Déu ho disposa tot en bé dels qui l’estimen, dels qui ell ha decidit cridar” (Rm 8, 28). I és que el millor per als deixebles en aquell moment era que vingués el Paràclit.