Evangeli (Jn 15, 26-27; 16, 1-4)
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles:
Quan vingui el Defensor, l’Esperit de la veritat que procedeix del Pare i que jo us enviaré des del Pare, ell donarà testimoni de mi. I també vosaltres sereu testimonis, perquè heu estat amb mi des del principi.
Us he dit tot això perquè no sucumbiu en la prova. Us expulsaran de les sinagogues; més encara, arriba l’hora que els qui us matin es pensaran que donen culte a Déu. Tot això ho faran perquè no ens han conegut ni al Pare ni a mi. Us he dit tot això perquè, quan arribi aquella hora, recordeu que ja us ho havia predit.
Comentari
A l'evangeli d’avui, el Senyor parla als deixebles amb realisme de les dificultats que hauran d’acarar pel fet de ser testimonis i anunciar la seva paraula.
Com expressava sant Josepmaria, “l’ensenyança cristiana sobre el dolor no és un programa de consols fàcils. És, en primer terme, una doctrina d’acceptació d’aquest patiment, que de fet és inseparable de tota vida humana”[1].
Al món que ens ha tocat viure -que no difereix tant del que van conèixer els primers deixebles del Senyor- de vegades ens pot resultar complicat portar una vida coherent amb la nostra identitat de fills de Déu que cerquem posar Crist al cim de tota activitat humana.
Fins i tot podem sentir temor davant les conseqüències de les decisions per viure la fe: “les pors són una força incontrolada al nostre interior (…). Generen tensió i angoixa, ens lleven molta llibertat, ens tanquen en la timidesa i el retraïment o, al contrari, fan situar-nos a la defensiva i reaccionar amb agressivitat”[2].
El Senyor, però, davant de la por que ens tenalla ens ofereix quelcom que la supera amb escreix: el Consolador, l'Esperit Sant, aquell que dona testimoni de Déu en tot moment, perquè és Déu mateix.
Anem sovint a l'Esperit Sant perquè ens ajudi a vèncer aquests temors i afrontar cada dia amb l'esperança dels fills de Déu.
[1] Sant Josepmaria, És Crist que passa, n. 168.
[2] Jutta Burgraff, La llibertat viscuda amb la força de la fe.