Estimats, que Jesús em guardi les filles i els meus fills!
Comença el mes marià per excel·lència, en el qual procurem situar la devoció a la Mare de Déu al centre de les jornades. Molts de nosaltres recordarem les pràctiques apreses en la infància: oracions dedicades a la nostra Mare -potser el rés del rosari en família-, oferiment de petits sacrificis, guarniments florals de les imatges de Santa Maria...; per això, suggereixo als pares i mares de família que visqueu aquests gestos, portant amb vosaltres els fills petits. Us ajudarà llegir i meditar el que el Sant Pare escriu sobre el tracte entre els membres de la família, en la seva recent exhortació apostòlica.[1]
Comportem-nos així també, seguint els suggeriments i consells del nostre Pare, perquè sigui responsabilitat de totes i de tots "fer llar" a l'Obra, conscients que -amb aquestes atencions de família- l'Opus Dei és un transsumpte del Cel.
Sant Josepmaria va mostrar una tenacitat gran a fomentar en l'Obra la pietat mariana, requisit sense el qual no és possible -o es fa molt difícil- seguir Jesucrist. El romiatge de maig se'ns presenta com a devoció específica, difosa ja pel món sencer. A més, ens va animar a posar més afecte i delicadesa en aquest tracte amb la Mare de Déu: rés pausat del rosari, contemplant els misteris de la vida del seu Fill i de la seva; l'oració de l'Àngelus al migdia, etc. Un conjunt de normes de pietat que, ben conreades, ajuden a mantenir la presència de Déu durant la jornada sencera.
Pregar a la Mare de Déu comporta amor i és senyal de confiança plena en Ella. No es queda en sentiments, que també poden abundar en aquestes pregàries. Però no hem de preocupar-nos si, al principi, hi ha només una bona intenció de resar, gairebé d'esma, una petita pregària a la Mare de Déu. Quan aquesta pregària sincera brolla d'un cor que, malgrat tot, no ha oblidat els desvetllaments materns, Santa Maria encoratja aquesta fràgil brasa i porta l'ànima al desig de formar-se en la doctrina del seu Fill. Aquella curta pregària - el tènue caliu cobert per les cendres- esdevé foc que crema les misèries personals, capaç d'atreure a altres a la llum de Crist.[2]
Potser alguna vegada hem considerat que els Evangelis recullen poques paraules de la Mare de Déu; de sant Josep, cap. No obstant això, allò que ens transmet la Sagrada Escriptura és suficient per comprendre com la Mare de Jesús acompanya el seu Fill pas a pas, associant—se a la seva missió redemptora, alegrant—se i patint amb Ell, estimant els qui Jesús estima, tot ocupant-se amb una sol·licitud maternal de tothom qui és al seu costat.[3] Aturem-nos, per exemple, en el relat de les noces de Canà. Ens explica l’evangelista que, adreçant—se als servents, Maria els digué: Feu tot allò que Ell us digui(Jo 2, 5). D’això es tracta; de dur les ànimes a situar-se davant Jesús i demanar-hi: Domine, quid me vis facere?Senyor, què voleu que faci? (Ac 9, 6).[4]
Recolzada en aquestes paraules, l'Església invoca la Mare de Déu en les lletanies com a Mater Boni Consilii, Mare del Bon Consell, perquè efectivament no hi ha recomanació més important que aquesta: encaminar les ànimes cap a Jesús, Mestre i Redemptor nostre, perquè cadascú el conegui, el tracti i s'enamori d'Ell. Així es va comportar sant Josepmaria des de l’inici de l'Obra. I els qui hem tingut oportunitat de acompanyar-lo en les seves visites marianes, hem contemplat com esgranava cada avemaria, per tractar la Trinitat més íntimament. No oblidem, a més, que moltes conversions, moltes decisions de donació pròpia al servei de Déu han estat precedides d’una trobada amb Maria[5]. Ho hem experimentat sovint en la nostra vida personal i en la tasca apostòlica.
El consell de la nostra Mare als servents de Canà s’adreça avui a cadascun, a cadascuna, perquè tots som cridats a atansar els altres a Jesucrist. Precisament una de les obres de misericòrdia espiritual, que en aquest any jubilar es recomana especialment, consisteix a donar consell al qui ho necessita. El Mestre desitja servir-se de nosaltres com es va servir dels primers deixebles, als qui va enviar per totes les ciutats on pensava anar, perquè li preparessin el camí. Perquè Ell «no ens parla només en la intimitat del cor: ens parla, sí -explica el Papa Francesc-, però no només allà, sinó que ens parla també a través de la veu i del testimoni dels germans. És veritablement un do gran poder trobar homes i dones de fe que, sobretot en els moments més complicats i importants de la nostra vida, ens ajudin a il·luminar el nostre cor i a reconèixer la voluntat del Senyor».[6]
Sant Josepmaria volia que ens sabéssim instruments de Crist en aquesta tasca d'il·luminar el cor i la intel·ligència de les persones. No pots ser tan sols un element passiu. Has de convertir-te en veritable amic dels teus amics: «ajudar-los». Primerament, amb l'exemple de la teva conducta. I després, amb el teu consell i amb l'ascendent que dóna la intimitat.[7] Una intimitat que dóna pas al consell i que configura l'apostolat personal d'amistat i confidència, que el nostre Pare va ensenyar des del principi. Aquestes paraules, deixades anar tan oportunament a cau d’orella de l’amic que dubta; aquella conversa orientadora, que vas saber provocar oportunament; i el consell professional, que millora el seu treball universitari; i la discreta indiscreció, amb què li suggereixes insospitats horitzons de zel... Tot això és «apostolat de la confidència».[8]
Per ajudar amb eficàcia els altres, per mitjà del consell més adequat a les seves necessitats, és indispensable parlar d'aquests temes, primer, amb el Senyor en la meditació. Precisament aquí, en filial conversa amb Déu, rebrem llums per comunicar-les als nostres amics i companys. És aquí on «l'Esperit ens fa créixer interiorment (...) i ens ajuda a no caure en mans de l'egoisme i de la pròpia manera de veure les coses (...). La condició essencial per a conservar aquest do és la pregària».[9]
La pregària se'ns presenta com l'arma més important al nostre abast. Amb oració ha sortit endavant l'Església al llarg dels segles, i amb oració continuarà caminant, tot i els obstacles que trobi en el camí. Així ha succeït també a l'Opus Dei, una petita part de l'Església, i per això sant Josepmaria afirmava amb repetida insistència que l'oració és un remei eficacíssim per a totes les necessitats. Preparem, doncs, les nostres converses apostòliques en les estones de diàleg amb el Senyor, i anem a la intercessió de la Verge.
El proper 12 de maig celebrarem amb molta alegria la memòria litúrgica del Beat Álvaro. Recordo algunes visites seves a la Mare del Bon Consell, prop de Roma; davant d’Ella va pregar la vigília del conclave que va elegir sant Joan Pau II com a successor de sant Pere. I, en ocasió d'un dels anys marians que va convocar a l'Opus Dei, monsenyor Álvaro es va referir a aquesta advocació: «Si volem que la nostra acció de gràcies es concreti en una realitat de més lliurament a Déu, que no romangui com un gest superficial o com bones paraules, haurem d’anar cada jornada amb més intensitat a la Santíssima Verge, Mater boni consilii».[10]
Perllongant aquestes paraules del meu estimadíssim predecessor, us prego que en el romiatge de maig i en altres visites marianes que a cadascúi inspiri la seva pietat personal, preguem a la nostra Mare Santa Maria pel bé de les famílies, per la pau del món, pel Papa i les seves intencions, per les necessitats de l'Església i de l'Obra, per les vocacions i per l'eficàcia de les tasques apostòliques. Deixem aquestes súpliques a les seves mans, perquè les presenti a l'Esperit Sant en la propera solemnitat de la Pentecosta. «Que Ella ens porti fins a Jesús, fins a Déu U i Tri, en homenatge d'acció de gràcies i en petició de perdó».[11]
No m'aturo en altres efemèrides d'aquest mes, i vull pensar que, per a totes i per a tots, cada jornada constituirà una trobada amb el Senyor, de la mà de la Mare de Déu.
Amb tot afecte, us beneeix
el vostre Pare
+ Xavier
Roma, 1 de maig del 2016.
P.S. Quan estava a punt d'enviar aquesta carta a la impremta, m'ha arribat la notícia que el Papa ha declarat l'heroïcitat de les virtuts de la Montse Grases. Ho agraïm al Senyor i a la Mare de Déu sota l'advocació de Montserrat, en la memòria litúrgica de la qual hem rebut aquesta grata notícia. Acudim a la intercessió d'aquesta jove per a les nostres necessitats.
[1] Cfr. Papa Francesc, Exhort. apost. Amoris lætitia, 19-III-2016, caps. III y VII.
[2] Sant Josepmaria, La Virgen del Pilar, article pòstum publicat el 1976 ("Por las sendas de la fe", Ed. Cristiandad, p. 172).
[3] Sant Josepmaria, Es Crist que passa. n. 141.
[4] Sant Josepmaria, Ibid., n. 149.
[5] Ibid.
[6] Papa Francesc, Discurs en l’audiència general, 7-V-2014.
[7] Sant Josepmaria, Solc, n. 731.
[8] Sant Josepmaria, Camí, n 973
[9] Papa Francesc, Discurs en l’audiència general, 7-V-2014.
[10] Beat Álvaro, Carta, 9-I-1978, n.8.
[11] Ibid.