Què diuen les preces de l'Opus Dei?

Cada dia, els fidels de la prelatura eleven el cor al Senyor mitjançant la pregària de les preces, en la qual lloen, agraeixen i demanen a Déu Pare, per Jesucrist en l'Esperit Sant, per les necessitats personals i dels altres.

Opus Dei - Què diuen les preces de l'Opus Dei?

El 10 de desembre de 1930, sant Josepmaria escrivia als Apunts íntims: Aquests dies estem traient còpies de les "Preces ab Operis Dei sociis recitandae". Les va aprovar el meu confessor. Hom veu que el Senyor, perquè així ha d’ésser en l'entranya la seva Obra, ha volgut que comenci per l'oració [1].

Aquestes paraules del fundador de l'Opus Dei són un reflex fidel del seu constant ensenyament: L’oració és el fonament de l’edifici espiritual [2] , de tota tasca sobrenatural i de tota acció apostòlica, és el mitjà indispensable per avançar en la lluita per la santedat [3]. A l'Opus Dei, les Preces (plural del llatí prex: pregària, súplica) constitueixen una manera de concretar aquesta necessitat comú a tota ànima cristiana [4]. Cada dia, els fidels de la Prelatura eleven el seu cor al Senyor mitjançant aquesta oració, en la qual lloen, agraeixen i demanen a Déu Pare, per Jesucrist en l'Esperit Sant, per les necessitats personals i dels altres. D'aquesta manera, en aquesta petita part de la gran família de Déu, que és l'Església, es repeteix novament aquella escena de l'Església primitiva que sant Lluc recull: perseveraven tots unànimes en l'oració, i eren un sol cor i una sola ànima [5].

Sant Josepmaria va compondre aquesta pregària amb textos agafats de la Sagrada Escriptura i de la Litúrgia de l'Església, al llarg de les primeres dècades de l'existència de l'Obra. A través de la recitació diària d'aquestes pregàries, els fidels de la Prelatura agraeixen a Déu el do de la vocació cristiana i manifesten la plena disponibilitat per fer la seva Voluntat. Les Preces comencen amb un serviam! que sintetitza el propòsit de servir el Senyor i promoure’n l'extensió del seu Regne a tot el món, sense cap discriminació. Per això, després de adreçar-se a la Santíssima Trinitat amb paraules d'adoració i agraïment, els fidels de l'Obra acudeixen ad Iesum Christum regem , a Jesucrist Rei, que els envia a obrir, a tots els homes, els camins divins de la terra.

Posant-se sota la protecció de Déu misericordiós amb invocacions del Salm 27 [26] – el Senyor m'il·lumina i em salva, ¿qui em pot fer por? —, recorren també a la intercessió de la santíssima Mare de Déu, mitjancera de totes les gràcies, de sant Josep, patró de l'Església universal, dels Àngels de la guarda, en la festa dels quals va néixer l'Opus Dei, i de sant Josepmaria, amb afecte i confiança filial. Aquesta última invocació va ser afegida el 17 de maig de 1992 amb motiu de la beatificació del Servent de Déu Mons. Josepmaria Escrivà de Balaguer, i retocada el 6 d'octubre de 2002, quan el fundador va ser canonitzat per Joan Pau II.

Segueixen després una sèrie de peticions. En primer lloc -com és natural- pel Sant Pare, perquè el Senyor el conservi, el vivifiqui i el faci feliç a la terra, i pels Bisbes de les diverses diòcesis. Hom prega també per la unitat de l'apostolat -seguint l'exemple de Jesucrist en l'Última Cena: que tots siguin una sola cosa, com vós, Pare, sou en mi i jo en vós - i per tots els qui, per amor del nom del Senyor, cooperen amb les activitats apostòliques de la Prelatura.

En continuïtat amb la súplica pels pastors de l'Església, hom demana ara pel prelat de l'Opus Dei, familiarment anomenat "Pare", a qui Déu ha posat a la terra com a cap d'aquesta part del Poble de Déu. I, com és lògic, en aquesta pregària de família no pot mancar la petició pels altres fidels de la Prelatura, tant per aquells que encara són aquí al món com pels difunts.

A les oracions finals, els fidels invoquen novament Déu amb la certesa de ser escoltats i, confiant en la seva misericòrdia li demanen que inflami els seus cors i les seves entranyes -tot el seu ésser- amb el foc de l'Esperit Sant. L’invoquen també perquè porti a fi, amb la seva inspiració i la seva ajuda, totes les seves accions: la pregària, el treball i les ocupacions més diverses. I impetren finalment el gaudium cum pace , que són fruits de la lluita interior, un temps de veritable penitència, la gràcia i el consol de l'Esperit Sant i la perseverança a l'Opus Dei .

Finalment, recorren a la intercessió dels Patrons dels apostolats de l'Obra –els arcàngels sant Miquel, sant Gabriel i sant Rafael i els apòstols sant Pere, sant Pau i sant Joan— i, si hi ha un prevere present, aquest imparteix la benedicció perquè el Senyor sigui en els vostres cors i en els vostres llavis . S'acaba, en fi, amb una salutació que recorda les dels primers cristians, de sabor tan humà i sobrenatural: pax, in aeternum.

J. Yániz


[1] Apunts íntims , n. 128, en A. Vázquez de Prada, El Fundador del Opus Dei , vol. I, Rialp, Madrid 1997, p. 368.

[2] Camí , n. 83.

[3] cf. 1 Te 4, 3.

[4] cf. Catecisme de l'Església Catòlica , nn. 2744-2745.

[5] Ac 1, 14 i 4, 32.