Es tracta, respectivament, dels passos previs per a la canonització de Karol Wojtyla (1920-2005) i per a la beatificació d'Àlvar del Portillo (1914-1994). A més, el Sant Pare ha signat també el decret sobre el miracle de la Mare Esperança de Collevalenza (1893-1983).

Així mateix, ha aprovat els vots favorables de la Congregació de les Causes dels Sants perquè es procedeixi a la canonització del beat Joan XXIII, el Papa que va convocar el Concili Vaticà II el 1959. La Santa Seu també ha anunciat la signatura d’altres decrets, que es poden consultar a la pàgina web del Vaticà.

Mons. Xavier Echevarría: "una feliç coincidència"

Per a Mons. Xavier Echevarría, prelat de l'Opus Dei, aquestes notícies són "motius de profunda alegria, i una feliç coincidència". "Joan Pau II –ha dit el Prelat– es va gastar amb incansable generositat en servei de la humanitat. Ens va acostar a Déu amb el seu ric Magisteri: de paraula, per escrit, amb imatges i amb tants gestos carregats de significat. Tota la seva vida es recolzava en una unitat íntima amb Jesucrist: només calia veure com resava per comprendre la fecunditat del seu ministeri".

Joan Pau II i Joan XXIII "van ser veritablement uns pares propers a tots els fidels, a l’Església i concretament, puc afirmar, a aquesta part de l’Església que és la Prelatura de l’Opus Dei. Penso que, amb ells, milions de persones s'han sentit 'fills predilectes' del papa".

El prelat de l'Opus Dei ha recordat Mons. Àlvar del Portillo, com "el millor suport per sant Josepmaria i un fidelíssim col·laborador de Joan Pau II". I ha afegit: "acudeixo ara a la intercessió d'aquest servent bo i fidel, i li demano que ens 'contagiï' la seva fidelitat a Déu, a l'Església, al papa, a sant Josepmaria, als amics; que ens aconsegueixi la seva sensibilitat social, que es va manifestar en l'impuls de nombroses iniciatives a tot el món a favor dels més necessitats, que ens obtingui la seva predilecció per la família i el seu apassionat amor al sacerdoci, i també la pietat tendra i senzilla, que tenia un marcat accent marià".

El miracle atribuït a Mons. Àlvar

El miracle aprovat per la Santa Seu es refereix a la curació instantània del nen xilè José Ignacio Ureta Wilson. Pocs dies després de néixer va patir una aturada cardíaca de més de mitja hora i una hemorràgia massiva.

Els seus pares van resar amb gran fe a través de la intercessió de Mons. Àlvar del Portillo i, quan els metges pensaven que el nadó era mort, sense cap tractament addicional i de manera totalment inesperada, el cor del nadó va començar a bategar de nou, fins a arribar al ritme de 130 pulsacions per minut. Tot i la gravetat del quadre clínic, deu anys després, José Ignacio desenvolupa la seva vida amb normalitat. La curació miraculosa va tenir lloc l'agost de 2003.

Mons. Flavio Capucci, postulador de la causa, relata que ha rebut unes 12.000 relacions signades de favors obtinguts per intercessió de Mons. Àlvar: "han arribat relats de gràcies de tota mena: materials i espirituals. Certament –explica– els més cridaners són les curacions extraordinàries, que són variades: des de la desaparició de melanomes amb metàstasi després de resar a Mons. Àlvar, fins a la recuperació sense seqüeles d'un nen ofegat en una piscina".

El postulador afegeix que molts d'aquests favors es refereixen a la vida familiar: "matrimonis que recobren l'harmonia conjugal; naixement de fills, de vegades després de molts anys d'espera abans d'acudir a la seva intercessió; reconciliacions entre parents enfadats; parts de nens sans després del diagnòstic que el nadó naixeria malalt... Mons. Àlvar era una persona familiar i va realitzar una massiva catequesi sobre la família, potser per això sorgeix de manera espontània el desig d'acudir a la seva intercessió per qüestions d'aquest tipus".

Mons. Capucci ha explicat que, un cop aprovat el miracle, correspon a la Santa Seu determinar la data de la beatificació. Probablement la cerimònia tindrà lloc a Roma, per ser la ciutat on va morir el venerable Àlvar del Portillo.

Trets biogràfics

Àlvar del Portillo va néixer a Madrid l’11 de març de 1914, tercer de vuit germans. Enginyer, doctor en Filosofia i Lletres i en Dret Canònic, el 1935 es va incorporar a l'Opus Dei. Molt aviat es va convertir en el més sòlid suport del fundador, sant Josepmaria Escrivà de Balaguer. El Decret de virtuts heroiques emanat per la Congregació de les causes dels sants el 28 de juny de 2012, descriu al futur beat com a "home de profunda bondat i afabilitat, capaç de transmetre pau i serenitat a les ànimes".

Va ser ordenat sacerdot el 1944. El 1946 es va traslladar a Roma. Amb la seva activitat intel·lectual al costat de sant Josepmaria i amb el seu treball a la Santa Seu va realitzar una profunda reflexió sobre el paper i la responsabilitat dels fidels laics en la missió de l'Església, a través del treball professional i les relacions socials i familiars. Entre 1947 i 1950 va empènyer l'expansió apostòlica de l'Opus Dei a Roma, Milà, Nàpols, Palerm i altres ciutats italianes. Va promoure activitats de formació cristiana i va atendre sacerdotalment nombroses persones.

Des del pontificat de Pius XII fins al de Joan Pau II va exercir nombrosos encàrrecs a la Santa Seu. Va participar activament en el Concili Vaticà II i va ser durant molts anys consultor de la Congregació per a la Doctrina de la Fe.

El 15 de setembre de 1975, després de la mort del fundador, Mons. Àlvar va ser triat per succeir-lo al capdavant de l'Opus Dei. El 28 de novembre de 1982, quan el beat Joan Pau II va erigir l'Opus Dei en prelatura personal, va designar-lo prelat i el 7 desembre de 1990 el va nomenar bisbe. Al llarg dels anys que va estar al capdavant de l'Opus Dei, va promoure el començament de l'activitat pastoral de la Prelatura en 20 nous països. Com a prelat de l'Opus Dei, va estimular també la posada en marxa de nombroses iniciatives socials i educatives.

Àlvar del Portillo va morir a Roma a la matinada del 23 de març de 1994, poques hores després de tornar d'un pelegrinatge a Terra Santa. Després de la seva mort, milers de persones han testimoniat per escrit el seu record: la seva bondat, la calor del seu somriure, la seva humilitat, la seva audàcia sobrenatural, la pau interior que la seva paraula els comunicava.