Opus Dei

Quina lliçó tan extraordinària, cada una de les ensenyances del Nou Testa­ment! Després de dir el Mestre, tot pujant a la dreta de Déu Pare: «aneu i prediqueu a tots els pobles», els deixebles es queden amb pau. Però encara tenen dubtes: no saben què fer, i es reu­neixen amb Maria, Reina dels Apòstols, per con­vertir-se en pregoners gelosos de la Veritat que salvarà el món. (Solc, 232)

Tota pulchra es Maria, et macula origina­lis non est in te! ―ets tota formosa, Maria, i en tu no hi ha màcula original!, canta la litúrgia exultant. No hi ha en Ella ni la més petita ombra de falsia: ¡prego cada dia a la Nostra Mare que sapiguem obrir l'ànima en la direcció espiri­tual, perquè la llum de la gràcia il·lumini tota la nostra conducta! ―Maria ens obtindrà la valentia de la sinceri­tat, per tal que ens apropem més a la Trinitat Beatíssima, si així li ho demanem. (Solc, 339)

Jo entenc que cada Avemaria, cada salutació a la Mare de Déu, és un nou batec d’un cor enamorat. (Forja, 615)

Si no tractes Crist en l'oració i en el Pa, com el faràs conèixer? (Camí, 105)

Recorre constantment a la Verge San­tíssima, Mare de Déu i Mare de la hu­manitat: i Ella atraurà, amb suavitat de Mare, l'amor de Déu a les ànimes que tractes, perque es decideixin -en el seu treball ordinari, en la seva professió- a ser testimonis de Jesucrist. (Forja, 911)

Admira la fermesa de Santa Maria: al peu de la Creu, amb el dolor humà més gran ―no hi ha dolor com el seu dolor―, plena de fortalesa. ―I demana-n'hi, d'aquesta fermesa, perquè tu també sàpigues estar al costat de la Creu. (Camí, 508)

Tingues una devoció intensa a la Nos­tra Mare. Ella sap correspondre fina­ment als obsequis que li fem. A més, si dius cada dia, amb esperit de fe i d'amor, el Sant Rosari, la Senyora s'encarregarà de dur-te molt lluny pel camí del seu Fill. (Solc, 691)

Fes més viu, més sobrenatural, el teu amor a la Mare de Déu. -No vagis a Santa Maria només per demanar. Vés-hi també a donar!: a donar-li afecte; a donar-li amor per al seu Fill diví; a manifestar-li aquesta estimació amb obres de servei en el tracte amb els altres, que també són fills seus. (Forja, 137)

Mare meva! Les mares de la terra miren amb més gran predilecció el fill més dèbil, el més malalt, el més curt, el pobre esguerrat... -Senyora!, jo sé que tu ets més Mare que totes les mares juntes... -I, com que jo sóc el teu fill... I, com que jo sóc dèbil, i malalt... i esguerrat... i lleig... (Forja, 234)

Maria, la teva Mare, et portarà a l'Amor de Jesús. I t'hi trobaràs cum gaudio et pace, amb alegria i pau, sempre «portat» -perquè tot sol cauries i t'ompliries de fang-, camí endavant, per a creure, per a estimar i per a patir. (Forja, 677)