Opus Dei

Pare, m'has comentat: jo tinc moltes equivocacions, molts errors. ―Ja ho sé, t'he contestat. Però Déu Nostre Senyor, que també ho sap i hi compta, només et demana la humilitat de reconèixer-ho, i la lluita per rectificar, per servir-lo cada dia més bé, amb més vida interior, amb una oració contínua, amb la pietat i amb l'ús dels mitjans adients per santificar la teva feina. (Forja, 379)

Sants, anormals?... Ha arribat l'hora d'eliminar aquest prejudici. Hem d'ensenyar, amb la naturalitat sobrenatural de l'ascètica cristiana, que ni tan sols els fenòmens místics signifiquen anormalitat: és aquesta la naturalitat d'aquells fenòmens..., així com altres processos psíquics o fisiològics tenen la seva. (Solc, 559)

Tu no pots tractar ningú amb manca de misericòrdia: i, si et sembla que una persona no és digna d'aquesta misericòrdia, has de pensar que tampoc tu no mereixes res. ―No mereixes haver estat creat, ni ser cristià, ni ser fill de Déu, ni pertànyer a la teva família... (Forja, 145)

Realment, a cadascun de nosaltres, com a Llàtzer, fou un veni foras ―surt fora, allò que ens va posar en moviment. ―¡Quina pena fan els qui encara estan morts, i no coneixen el poder de la misericòrdia de Déu! ―Renova la teva alegria santa perquè, enfront de l'home que es desintegra sense Crist, s'alça l'home que ha ressuscitat amb Ell. (Forja, 476)

És una cosa molt gran saber-se no res davant de Déu, perquè és així. (Solc, 260)

Coepit facere et docere ―començà Jesús a fer i després a ensenyar: tu i jo hem de donar el testimoni de l'exemple, perquè no podem dur una doble vida: no podem ensenyar allò que no practiquem. Amb altres paraules, hem d'ensenyar allò que, si més no, lluitem per practicar. (Forja, 694)

Ens hi trobem bé, Senyor, dins la teva mà ferida. Estreny-nos ben fort!, masega'ns!, fes que perdem tota la misèria terrenal!, que ens purifiquem, que ens encenguem, que ens sentim amarats en la teva Sang! ―I en acabat, llança'ns lluny!, lluny, amb afanys de collita, a una sembra cada dia més fecunda, per Amor a Tu. (Forja, 5)

Mira: els apòstols, amb totes les seves misèries patents i innegables, eren sin­cers, senzills..., transparents. Tu també en tens, de misèries patents i inne­gables. ―Tant de bo que no et falti senzillesa. (Camí, 932)

Ens ha arribat un dia de salvació, un dia d'eternitat. S'escolten una vegada més aquells xiulets del Pastor Diví, aquelles paraules afectuoses, vocavi te nomine tuo ―t'he cridat pel teu nom.