“Ha arribat l'Advent”
Ha arribat l'Advent. ¡Quin bon temps per rejovenir el desig, l'enyorança, les ànsies sinceres per la vinguda de Crist!, ¡per la seva vinguda quotidiana a la teva ànima en l'Eucaristia! −Ecce veniet!− que és a punt d'arribar!, ens anima l'Església. (Forja, 548)
Què és l'Advent?
Què és? Quant dura? Què es fa? Expliquem en poques línies el sentit d'aquest temps de preparació per la vinguda de Jesús.
«El bell signe del pessebre»: audiollibre i llibre electrònic
Carta apostòlica Admirabile signum, «El bell signe del pessebre», del Papa Francesc sobre el significat i el valor del pessebre. Ara te l'oferim en àudio.
Camí de Betlem... com un personatge més
Una família dispersa per quatre països i una il·lusió: tornar a preparar el Nadal com els van ensenyar els pares. Com? Han estat mesos de reunions a hores intempestives, dissenys interminables, redacció de contes i edició de vídeos. El resultat? Un calendari d'Advent per ficar-se a les escenes de l'Evangeli “com un personatge més”.
Temps d’Advent: preparar la vinguda del Senyor
El Senyor no s’ha retirat del món, no ens ha deixat sols. L’Advent és un temps en què l’Església crida els seus fills a vigilar, a estar desperts per rebre Crist que passa, Crist que ve. Article sobre aquest temps de l’any litúrgic.
Un tendre silenci de Nadal
En aquest article es reflexiona sobre el valor del silenci: Advent és el temps de l'espera humil del Salvador i de la joia plena pel seu naixement.
“S’ha fet Home per redimir-nos”
Meravella't davant la magnanimitat de Déu: s'ha fet Home per redimir-nos, per tal que tu i jo ―que no valem res, ho has de reconèixer!― el tractem amb confiança. (Forja, 30)
“L’amor es manifesta amb fets”
Arriba't a Betlem, apropa't a l'Infant, dansa-li, digues-li tantes coses enceses, estreny-lo contra el teu cor... ―No parlo de criaturades: parlo d'amor! I l'amor es manifesta amb fets: en la intimitat de la teva ànima, bé el pots abraçar! (Forja, 345)
“Hem de ser humils”
La humilitat neix com a fruit de conèixer Déu i de conèixer-se un mateix. (Forja, 184)
“La nostra tendència a l’egoisme no mor”
No posis el teu «jo» en la teva salut, en el teu nom, en la teva carrera, en la teva ocupació, en cada passa que fas... ¡Quina cosa tan molesta! Sembla que has oblidat que «tu» no tens res, que tot és d'Ell.