Josep ha estat, quant a allò que és humà, mestre de Jesús; I'ha tractat diàriament, amb un afecte delicat, i n'ha tingut cura amb una abnegació alegre. No és això una bona raó perquè considerem aquest baró just, aquest Sant Patriarca en qui culmina la fe de l'Antiga Aliança, com a Mestre de vida interior? La vida interior no és res més que el tracte assidu i íntim amb Crist, per a identificar-nos-hi. I Josep sabrà dir-nos moltes coses sobre Jesús. Per això, no en deixeu mai la devoció, ite ad Ioseph, com ha dit la tradició cristiana amb una frase presa de l'Antic Testament.

Mestre de vida interior, treballador aferrat a la feina, servidor fidel de Déu en relació contínua amb Jesús: aquest és Josep. Ite ad Ioseph. Amb Sant Josep, el cristià aprén què és ser de Déu i estar plenament entre els homes, santificant el món. Tracteu Josep i trobareu Jesús. Tracteu Josep i trobareu Maria, la qual sempre va omplir de pau l'amable taller de Natzaret. (És Crist que passa, 56)

Tota l'Església reconeix sant Josep com a protector i patró seu. Al llarg dels segles se n'ha parlat, subratllant aspectes diversos de la seva vida, contínuament fidel a la missió que Déu li havia confiat. Per això, de fa molts anys, m'agrada d'invocar-lo amb un títol entranyable: El Nostre Pare i Senyor.

Sant Josep és realment Pare i Senyor, que protegeix i acompanya en el seu camí terrenal els qui el veneren, tal com va protegir i acompanyar Jesús mentre creixia i es feia home. (És Crist que passa, 39)