“La Creu, la Santa Creu!, pesa”

En celebrar la festa de l'Exaltació de la Santa Creu, vas suplicar al Senyor, amb totes les forces de la teva ànima, que et concedís la seva gràcia per «exaltar» la Creu Santa en les teves potències i en els teus sentits... Una vida nova! Un doble segell: per donar fermesa a l'autenticitat de la teva ambaixada..., tot el teu ésser en la Creu! ―Vejam, vejam. (Forja, 517)

La Creu, la Santa Creu!, pesa.

—D'una banda, els meus pecats. D'una altra, la trista realitat dels sofriments de la nostra Mare l'Església; l'apatia de tants catòlics que tenen un «voler sense voler»; la separació ―per diversos motius― d'éssers estimats; les malalties i tribula­cions, alienes i pròpies...

La Creu, la Santa Creu!, pesa: Fiat, adimplea­tur...! ―¡Faci's, compleixi's, sigui lloada i eternament exalçada la justíssima i amabilíssima Volun­tat de Déu sobre totes les coses! Amén. Amén. (Forja, 769)

La Creu no és la pena, ni el disgust, ni l'amargura... És la fusta santa on triom­fa Jesucrist..., i on triomfem nosaltres, quan rebem amb alegria i generosament allò que Ell ens envia. (Forja, 788)

Sacrifici, sacrifici! ―És veritat que se­guir Jesucrist ―ho ha dit Ell― és por­tar la Creu. Però no m'agrada sentir com les àni­mes que estimen el Senyor parlen tant de creus i de renúncies: perquè, quan hi ha Amor, el sacrifi­ci es fa de gust ―encara que costi― i la creu és la Santa Creu.

―L'ànima que sap estimar i donar-se així, s'om­ple a vessar d'alegria i de pau. Així, doncs, ¿per què insistir en «sacrifici», com si es busqués consol, si la Creu de Crist ―que és la teva vida― et fa feliç? (Solc, 249)

Rebre missatges per correu electrònic

email