“Ara és Crist qui viu en tu”

Els teus parents, els teus col·legues, les teves amistats, van notant el canvi, i s'adonen que això teu no és una transició momen­tània, que ja no ets el mateix. ―No t'amoïnis, continua endavant!: s’acompleix el vivit vero in me Christus ―ara és Crist qui viu en tu. (Solc, 424)

Qui habitat in adiutorio Altissimi, in protectione Dei coeli commorabitur, habitar sota la protecció de Déu, viure amb Déu: aquesta és l'arriscada seguretat del cristià. Cal estar persuadits que Déu ens escolta, que està pendent de nosaltres: així el nostre cor s'omplirà de pau. Però viure amb Déu és indubtablement córrer un risc, perquè el Senyor no s'acontenta compartint: ho vol tot. I acostar-se una mica més a Ell vol dir estar disposat a una nova conversió, a una nova rectificació, a escoltar-ne més atentament les inspiracions, els sants desigs que fa brollar en la nostra ànima i a posar-los per obra.

Des de la nostra primera decisió conscient de viure amb integritat la doctrina de Crist, és segur que hem avançat molt pel camí de la fidelitat a la seva Paraula. Tot i així, no és cert que encara hi ha moltes coses per fer?, oi que per damunt de tot hi ha molta supèrbia? (És Crist que passa, 58)

Rebre missatges per correu electrònic

email