- Penseu si els vostres fills poden sentir-se feliços de pertànyer a la seva família, perquè tenen uns pares que els escolten i els prenen seriosament;
- que els estimen tal com són;
- que s'atreveixen a fer-se amb ells les seves mateixes preguntes;
- que els ajuden a percebre, en les petites realitats de la vida diària, el valor de les coses, l'esforç de tirar endavant la llar;
- que saben exigir-los;
- que no tenen por de posar-los en contacte amb el sofriment i la fragilitat, tan presents en la vida de molta gent, potser començant per la pròpia família;
- que els ajuden, amb la seva pietat, a tocar Déu, a ser «ànimes d'oració»;
- que els ajuden a créixer sans i forts de cor, perquè puguin escoltar Déu que diu a cada un i a cada una, com a Joan i Andreu, «veniu i veureu».
Més informació
Carta del Prelat del 24 de setembre
Llibre electrònic sobre l'educació en família
Llibre electrònic sobre l'amor humà