Portant la malaltia com a voler de Déu

​El meu pare va patir un accident. La porta del bus li va en-ganxar el peu i li va deixar una ferida que no se li curava.

En preparar-lo per operar-lo van descobrir que tenia diabetis i que aquesta era la causa que la ferida no se li tanqués. Vaig començar a resar a la Montse demanant la curació de la ferida perquè si no, haurien d’amputar el peu. Resava i he fet pregar a moltes persones per aquesta intenció. La ferida va començar a millorar i no va caldre amputar el peu; la diabetis se li està controlant amb medicaments cada vegada menys forts. També vaig demanar a la Montse la conversió del meu pare, perquè ja fa molts anys que no freqüenta els sagraments. Li vaig proposar confessar-se i rebre la unció dels malalts i va acceptar al primer suggeriment. El meu pare ja té 82 anys i no ha tingut la vida fàcil. Seguia treballant per poder viure i li costava molt estar malalt. Ara està portant la malaltia com un voler de Déu i està resant i oferint els seus dolors per l’Església. També ha acceptat viure en un asil. Al principi era impensable que hi trobéssim plaça per a ell; és un altre favor. El cuiden molt bé i té atenció mèdica. Jo segueixo resant a la Montse per la seva curació completa i perquè la seva adaptació a l’asil li sigui més fàcil. Gràcies, Montse, que sense la teva intercessió res del que he escrit seria una realitat.

S.C. (Canadà)