Els Escrivà provenien de Narbona i cap el segle XIII s’instal·laren a la regió de Balaguer, a l’actual província de Lleida. Els meus cognoms donen testimoni de la llengua que parlaren els meus avis, recordarà anys més tard. Però més enllà dels orígens familiars, hi ha constància d'almenys 37 estades de sant Josepmaria a Catalunya.

La primera va ser el viatge a Lleida des de Barbastre per fer els exàmens de final de curs (1913-1915). No hi ha constància de cap visita a Barcelona fins la del 1924, tot i que l'estada més llarga a la capital catalana va ser el 1937, en temps de guerra, preparant el pas dels pirineus cap a Andorra (1937).

La labor de l'Opus Dei a Barcelona començaria entre el 1939 i el 1940, i el primer centre va ser un pis del carrer Balmes anomenat El Palau. Els anys 1940 i 1941 van ser temps de contradiccions, durant els quals va anar a predicar exercicis espirituals a Lleida i va estar a l'Abadia de Montserrat, on enfortí la relació amb l'abat Escarré.

Després de les estades a Barcelona preparant l'oratori del Palau (1942-1943), un viatge familiar a Balaguer (1943) i altres estades per consolidar l'apostolat a Barcelona (1943-1946) arribem al viatge de Barcelona a Roma per aconseguir l'aprovació pontifícia, després de pregar insistentment a la Mare de Déu de la Mercè.

A partir del 1948 hi haurà altres visites per afermar la família dels primers catalans de l'Opus Dei, i impulsar la primera obra corporativa, el col·legi major Monterols, així com diverses escales a l'aeroport del Prat que alguns aprofitaven per a saludar-lo. Tornà pel casament del seu germà Santiago el 1958 i visqué a Monterols el 1962.

Va ser declarat fill adoptiu de Barcelona i va estar per tercera vegada a Castelldaura (1969). Després dels dos mesos de catequesi en què va estar a Barcelona, Girona o Sant Cugat (1972), el 1973 va tornar acompanyant a Àlvar del Portillo, i la seva darrera estada fou el 1974.