Un doctorat sense vacances ni caps de setmana lliures

Als pocs anys d'acabar els meus estudis universitaris a Espanya vaig voler fer la meva tesi doctoral en Dret però per obligacions familiars i professionals m'ho van impedir.

Al cap d'uns anys vaig anar a viure a Amèrica Llatina, a milers de quilòmetres de distància. En el meu nou país em vaig involucrar en obligacions professionals, socials, familiars i projectes solidaris a favor de la societat, o sigui que tampoc tenia temps.

Els anys anaven passant i passava de ser un jove universitari a un professional madur. Fins que va caure a les meves mans una biografia de Mn. José María Hernández de Garnica. Vaig llegir que havia estat molt ocupat amb els encàrrecs de sant Josepmaria, fundador de l'Opus Dei, i que havia sabut trobar temps per fer dos doctorats, un en enginyeria de mines el 1940 i un altre en ciències naturals el 1970 en plena maduresa. Com que tenia il·lusió en fer el meu doctorat vaig tornar a començar-lo, i li vaig encomanar a diari durant els dos últims anys de la meva doctorat que m'aconseguís temps i que encertés en el desenvolupament del tema escollit, l'arbitratge. També vaig viatjar en un parell d'ocasions a Barcelona per visitar l'església de Montalegre per demanar-li que m'ajudés; també li vaig demanar a amics i amigues que visitessin la cripta de Chiqui demanant per el meu doctorat.

Finalment, després d'uns anys dedicats a treballar i a les meves obligacions, en els quals no vaig tenir vacances ni de caps de setmana lliures, vaig defensar la meva tesi doctoral el passat mes de novembre rebent la qualificació d'excel·lent cum laude per unanimitat i un aplaudiment del tribunal. Sense l'ajuda de Mn. José María Hernández de Garnica no hagués estat possible acabar-ho.

Li vaig prometre a Chiqui que quan m'examinés escriuria aquest favor perquè quedés constància de la seva intercessió i per animar els intel·lectuals a acudir-hi. Envio un donatiu per a la seva causa de beatificació.