Monsenyor Omella, arquebisbe de Barcelona, va explicar a la seva homilia que venia de la Basílica de la Sagrada Família, on havia tingut lloc el primer dels actes programats per a la inauguració de la torre de la Mare de Déu, una festa popular “on estava tot el poble de Barcelona, en aquest dia de la Immaculada en què beneirem la torre de la Mare de Déu i s'il·luminarà aquesta llum que brillarà sobre la ciutat: la Mare que vigila i cuida els seus fills”, perquè -va afegir el cardenal Omella- “Maria ens protegeix, Maria ens acompanya”.

Glossant la carta de sant Pau que es va llegir abans de l'Evangeli, en què s'afirma que Déu “ens ha destinat a ser fills, a ser sants a la seva presència”, l'arquebisbe de Barcelona va afirmar: “tu i jo hem estat elegits per Déu des de tota l'eternitat per viure com a fills de Déu i ser sants. I això ho veiem en Maria, que és la nostra Mare, que és la primera en la humanitat que ha viscut aquesta plenitud a què som cridats tots nosaltres.”

“Déu –va prosseguir monsenyor Omella– vol, al segle XXI, encarnar-se en cadascun de nosaltres perquè porta la salvació”. En aquest misteri de salvació “estem tots ficats. Tu i jo. Per això el Papa ha convocat aquest Sínode de la sinodalitat: tots nosaltres, tots vosaltres, treballant per a la missió. Per evangelitzar el món avui. Perquè l'home d'avui necessita més que mai l'amor de Déu.”

“Estem en una època de postsecularització. Què vol dir això? Que la gent desitja l'aigua. Perquè la secularització ha suposat el desert. I necessitem aigua. Es nota als joves. Es noten brots verds. Que busquen. Cerquen respostes a tantes preguntes que es fan i que s'han fet sobretot a partir de la pandèmia que ens ha produït tanta tenebra. I tanta incertesa.”

Aquestes preguntes, va afirmar l’arquebisbe de Barcelona, ​​necessiten respostes. “Que les hi donem nosaltres, amb Maria, mostrant el Nen. Mostrant la Paraula de Déu. Mostrant Jesucrist. No només amb les nostres paraules, els nostres sermons i els nostres escrits –que també–, però sobretot amb la nostra vida, que ha de ser un testimoni de perdó, de comunió, de pau, de concòrdia.”

“En aquest dia preciós ens posem sota la protecció de Maria, que ens il·luminarà; aquesta imatge que tindrem veient la Sagrada Família a la nit: Ella ens il·lumina, ella ens guia, ella ens protegeix, ens acompanya, ens ajuda a ser joiosament fills de Déu i a donar testimoniatge de l'amor de Déu com ella ho va fer.”

En acabar l'Eucaristia, monsenyor Omella va felicitar les que celebraven la seva festa el dia de la Immaculada, i també va donar les gràcies “a les mares, per ser mares. Segon, gràcies per resar pel bisbe i per la diòcesi; de vegades em trobo amb alguns que em diuen: resem per vostè. Gràcies, perquè ho necessitem. I tercer, donar gràcies perquè alguns dels vostres fills són al seminari, venen de tot arreu, de parròquies, de moviments, i també de l'Opus Dei: així que, moltíssimes gràcies. També a la vida pública: a l'escola, a la política, a l'esport, a les professions de metges, gràcies als cristians presents a la vida pública amb aquest estil joiós i de santedat.” 

A la sortida també va poder saludar i conversar personalment amb algunes de les famílies que havien participat de la cerimònia.

Junt amb el cardenal arquebisbe de Barcelona van concelebrar el vicari de l'Opus Dei a Catalunya, Mn. Ignasi Font, i el rector de l'Oratori de Santa Maria de Bonaigua, Mn. Javier Palos.

L'Oratori de Santa Maria va ser beneït la Solemnitat de la Mare de Déu de la Mercè, el 24 de setembre de 1980. D'aleshores ençà ofereix atenció pastoral als qui acudeixen a les seves activitats, dins de la vida apostòlica de l'Església a Barcelona.