Mons. Xavier Echevarría va néixer a Madrid el 14 de juny de 1932. Era el més petit de vuit germans. Va fer els seus primers estudis a Sant Sebastià, al col·legi dels pares marianistes, i va continuar la seva formació a Madrid, al col·legi dels germans maristes.
El 1948 va conèixer a alguns joves de l'Opus Dei en una residència d'estudiants. El 8 de setembre d'aquest mateix any, sentint-se cridat per Déu a buscar la santedat en la vida ordinària, va demanar l'admissió a l'Opus Dei. Va començar els estudis de Dret a la Universitat de Madrid i els va continuar a Roma. Es va doctorar en Dret Canònic per la Pontifícia Universitat de Sant Tomàs (1953), i en Dret Civil per la Pontifícia Universitat Lateranense (1955). Va rebre l'ordenació sacerdotal el 7 d'agost de 1955.
Va col·laborar estretament amb sant Josepmaria Escrivà de Balaguer, de qui va ser secretari des de 1953 fins a la seva mort, el 1975. Quan el setembre de 1975, Àlvar del Portillo va succeir sant Josepmaria, Mons. Xavier Echevarría va ser nomenat secretari general de l'Opus Dei i, el 1982, vicari general. El 1994, després de la mort del beat Àlvar, va ser escollit prelat de l'Opus Dei i, el 6 de gener de 1995, a la basílica de Sant Pere, va rebre l'ordenació episcopal de mans de sant Joan Pau II.
Des del principi del seu ministeri com a prelat, va tenir com a prioritats l'evangelització en els camps de la família, la joventut i la cultura. Va promoure l'inici estable de les activitats formatives de la prelatura a 16 països, entre d'altres, Rússia, Kazakhstan, Sud-àfrica, Indonèsia i Sri Lanka, i va viatjar als cinc continents per impulsar la tasca evangelitzadora dels fidels de l'Opus Dei i els qui participen en els seus apostolats. Va encoratjar la posada en marxa de nombroses iniciatives de promoció social i atenció de la salut, en especial entre persones desfavorides. Seguia amb especial atenció algunes iniciatives relacionades amb l'atenció a malalts i immigrants.
En els seus viatges de catequesi i en el seu ministeri pastoral, van ser temes recurrents l'amor a Jesucrist a la creu, l'amor fratern, la importància de la gràcia i de la paraula de Déu, la unió amb el Papa, la vida familiar i el servei als altres. Va escriure nombroses cartes pastorals i diversos llibres d'espiritualitat, com Itineraris de vida cristiana (2001), Per servir l'Església (2001), Getsemaní (2005), Eucaristia i vida cristiana (2005), Viure la Santa Missa (2010) i Crec, creiem (2014). La seva última obra és un recull de meditacions sobre les obres de misericòrdia que porta per títol Misericòrdia i vida quotidiana (2016).
Va ser membre de la Congregació per a les Causes dels Sants i de la Signatura Apostòlica. Va participar en els sínodes de bisbes de 2001, 2005 i 2012 i en els dedicats a Amèrica (1997) i Europa (1999).
Va morir a Roma el 12 de desembre del 2016.