“Àlvar​ del Portillo defensava la llibertat de tothom”

Àlvar​ del Portillo es va bolcar a la tasca de recristianització, amb un esperit ple de respecte als altres. Així ho va explicar el catedràtic Antonio Argandoña en la conferència de l'Aula de Teologia de Bonaigua.

"Escoltava, defensava la llibertat de tothom, promovia la veritat. No us baralleu –deia– perquè convé resoldre els problemes a través del diàleg i evitar l'enfrontament. Tot això ho manifestava des d'una visió positiva dels problemes d'Europa". Així ho va afirmar el professor ordinari emèrit d'Economia i Ètica Empresarial de l'IESE Antonio Argandoña, dins del cicle "Servent bo i fidel" que organitza l'Aula de Teologia de l'Oratori de Santa Maria de Bonaigua de Barcelona, amb motiu de complir-se el centenari del naixement d’Àlvar del Portillo. El títol de la conferència era "Àlvar i la crisi religiosa i social d'Europa".

El professor Argandoña va descriure l'evolució històrica del pensament i del comportament dels europeus des de principis de l'Edat Moderna fins als nostres dies. Àlvar del Portillo va plantejar la crisi europea amb una “enorme fidelitat al Papa”. Com deia el Prelat, “va fer seves les preocupacions i els esforços del Papa”. Per aquesta raó va viatjar per nombrosos països europeus i mentre ell fou prelat es va començar la tasca als països freds del Nord d'Europa. Àlvar del Portillo incloïa els Estats Units i el Canadà en la recristianització d'Europa.

Al costat d'aquesta fidelitat al Romà Pontífex, Àlvar va demanar als fidels de la Prelatura molta oració i molta mortificació, perquè són les armes imprescindibles per combatre l'ateisme i el relativisme tan estès per a Europa.

Per a Àlvar del Portillo “Europa li deu molt al cristianisme i hem d'afrontar aquesta crisi amb optimisme, perquè comptem amb Déu". El futur beat afegia: “Rebutgeu la idea que som millors que els altres i no cediu en les coses petites perquè el més important són els mitjans sobrenaturals, l'oració i la mortificació”. També el treball és "un gran instrument per canviar el món". Parleu de Déu als que estan al vostre voltant. Tota evangelització necessita molts sants, va afegir Antonio Argandoña.

Àlvar del Portillo va empènyer els fidels de l'Opus Dei cap a una "segona evangelització d'Europa", tal com li havia demanat el Papa Joan Pau II. Molt obedient al Papa, Àlvar ràpidament es va posar en marxa quan Joan Pau II li va "encarregar" que treballés per una recristianització d'Europa, ja que aquest continent, d'arrels cristianes profundes, havia perdut el sentit religiós i donava mostres d'un difús ateisme i d'una crisi cultural, moral, filosòfica i religiosa.

“A l'Opus Dei totes les persones som diferents unes de les altres”, va dir el professor Argandoña. Per això, Àlvar era conscient que ell tindria una manera "diferent" d'ésser Pare, que és la manera com li diuen els fidels de l'Opus Dei al Prelat. Les personalitats de sant Josepmaria Escrivà i d'Àlvar del Portillo eren molt diferents, encara que vivien un esperit idèntic. El fundador era una persona imaginativa, un artista que volia ser arquitecte, molt diferent del caràcter d'una persona que era un enginyer com Àlvar del Portillo, va indicar. Argandoña va acabar destacant unes paraules de Fernando Ocáriz, vicari general de l'Opus Dei, quan va afirmar que Àlvar "era un home que donava serenitat i pau".

Salvador Aragonés