Opus Dei

Aquesta és la clau per obrir la porta i entrar en el Regne del Cel: qui facit voluntatem Patris mei qui in coelis est, ipse intrabit in regnum coelorum ―qui fa la voluntat del meu Pare..., aquest hi entrarà! (Camí, 754)

Fins ara no havies entès el missatge que els cristians portem als altres homes: l'amagada meravella de la vida interior. Quin món nou els estàs posant al davant! (Solc, 654)

La crida del Senyor ― la vocació ― es presenta sempre així: «si algú vol venir darrera Meu, que es negui a si mateix, que prengui la seva creu i que em segueixi». Sí: la vocació exigeix renúncia, sacrifici. Però, ¡que gustós que resulta el sacrifici ― gaudium cum pace, alegria i pau ―, si la renúncia és completa! (Solc, 8)

L’entrega és el primer pas d'una cursa de sacrifici, d'alegria, d'amor, d'unió amb Déu. ― I així, tota la vida s'omple d'una beneïda bogeria, que fa trobar felicitat allà on la lògica humana no hi veu més que negació, sofriment, dolor. (Solc, 2)

Cada cop n'estic més persuadit: la felicitat del Cel és per als qui saben ser feliços a la terra. (Forja, 1005)

No necessito miracles: me'n sobren amb els que hi ha a l'Escriptura. ―En canvi, em fa falta el teu compliment del deure, la teva correspondència a la gràcia. (Camí, 362)

¿Per què no et dones a Déu d'una ve­gada..., de debò... ara!? (Camí, 902)

Encara que tot s'enfonsi i s'acabi, enca­ra que els esdeveniments es presentin a l'inrevés del que s'havia previst, amb tremenda adversitat, no s'hi guanya res, amoïnant-s'hi. A més, recorda l'oració confiada del profeta: «el Senyor és el nostre jutge, el Senyor és el nostre Legislador, el Senyor és el nostre Rei; és Ell qui ens ha de salvar».―Resa-la devotament, cada dia, a fi d'acomo­dar la teva conducta als designis de la Providència, que ens governa per al nostre bé. (Solc, 855)

No siguis pessimista. Que no saps que tot allò que passa o pot passar és per a bé? ―El teu optimisme serà necessària conseqüèn­cia de la teva fe. (Camí, 378)