“Servidors de tots els homes”

Quan es viu de veres la caritat, no hi ha temps de buscar-se a si mateix; no hi ha espai per a la supèrbia; no se'ns acudiran més que ocasions de servir! (Forja, 683)

Penseu en les característiques d'un ase, ara que ja n'hi ha tan pocs. No en el ruc vell i tossut, rancuniós, que es venja amb una guitza traidora, sinó en el pollí jove: les orelles estirades com antenes, auster en el menjar, dur a la feina, amb el trot decidit i alegre. D'animals més bonics, més hàbils i més cruels, n'hi ha centenars. Però Crist es fixà en ell, per presentar-se com a rei davant el poble que l'aclamava. I és que Jesús no vol saber res amb l'astúcia calculadora, amb la crueltat de cors freds, amb la formosor vistosa però buida. Nostre Senyor estima l'alegria d'un cor jovenívol, el pas senzill, la veu sense falset, els ulls nets, l'oïda atenta a la seva paraula afectuosa. És així com regna en l'ànima.

Si deixem que Crist regni en la nostra ànima, no ens convertirem en dominadors, serem servidors de tots els homes. Servei. Com m'agrada aquest mot! Servir el meu Rei i, per Ell, tothom que ha estat redimit amb la seva sang. (És Crist que passa, n. 181-182)

Rebre missatges per correu electrònic

email