“Se n’anà Jesús al Pare”

¡Quina lliçó tan extraordinària, cada una de les ensenyances del Nou Testament! Després de dir el Mestre, tot pujant a la dreta de Déu Pare: «aneu i prediqueu a tots els pobles», els deixebles es queden amb pau. Però encara tenen dubtes: no saben què fer, i es reuneixen amb Maria, Reina dels Apòstols, per convertir-se en pregoners gelosos de la Veritat que salvarà el món. (Solc, 232)

Ara el Mestre adoctrina els seus deixebles: els ha obert la intel·ligència per tal que entenguin les Escriptures i els pren per testimonis de la seva vida i dels seus miracles, de la seva passió i mort, i de la glòria de la seva resurrecció (Lc 24, 45 i 48).

Després se'ls enduu camí de Betània, alça les mans i els beneeix. -I, mentrestant, es va separant d'ells i s'enlaira cap al cel (Lc 24, 50), fins que un núvol l'ocultà (Act 1, 9).

Se n'anà Jesús al Pare. -Dos Àngels de blanques vestidures s'apropen a nosaltres i ens diuen: Homes de Galilea, ¿què feu mirant al Cel? (Act 1, 11).

Pere i els altres retornen a Jerusalem -cum gaudio magno- amb gran alegria (Lc 24, 52). -És just que la Santa Humanitat de Crist rebi l'homenatge, l'aclamació i adoració de totes les jerarquies dels Àngels i de totes les legions dels benaurats de la Glòria.

Tu i jo, però, sentim l'orfenesa: estem tristos i anem a consolar-nos amb Maria. (Sant Rosari, 2n. misteri gloriós)

Rebre missatges per correu electrònic

email