Quan sant Josepmaria tenia trenta anys, en notar al seu interior una incessant i creixent necessitat de portar a cada ànima i al món sencer allò que Déu li havia fet veure, va haver de buscar quins serien els fonaments d'aquesta Obra de Déu.

On trobar-los? Fins sobrenaturals? —va pensar— mitjans sobrenaturals! La pregària, el dolor ofert a Déu com a pregària, sí: aquesta seria la base, el fonament sòlid de l'Opus Dei.

“Vaig anar a buscar fortalesa als barris més pobres de Madrid. Hores i hores per tot arreu, cada dia, a peu d'una banda a l'altra, entre pobres vergonyants i pobres miserables, que no tenien res de res; entre nens amb els mocs a la boca, bruts, però nens, que vol dir ànimes agradables a Déu”^[1].

A totes aquelles persones que atenia espiritualment i que socorria en les seves necessitats materials, els demanava que oferissin aquests dolors, la seva soledat, per la tasca que feia amb la gent jove: a una malalta, a una desnonada, a un moribund ferit en una baralla i en tantes altres situacions.

Origen de les visites als pobres de la Mare de Déu

Aquestes visites a malalts als hospitals de Madrid que sant Josepmaria realitzava des del 1927, acompanyat d'alguns joves, foren el precedent del començament de l'obra Rafael, que és l'apostolat que fan els fidels de l'Opus Dei amb la joventut. Van començar a viure's l'any 1931, a Madrid, i sant Josepmaria les va anomenar visites als pobres de la Mare de Déu. Ho va considerar un mitjà tradicional de la tasca de sant Rafael que no havia de faltar mai.^[2].

Amb el pas del temps, les visites als pobres de la Mare de Déu s'han enriquit i avui dia poden revestir diverses formes d'actuació, però sempre hi seran presents alguns elements com ara confortar el pobre i el malalt^[3], prestar-li algun servei, acompanyar a qui està sol i fer-li passar una estona agradable^[4], etc.

Finalitat de les visites als pobres de la Mare de Déu

A través d'aquestes obres de misericòrdia, el Senyor se serveix per encendre en oració l'ànima pròpia i la d'un amic. També mitjançant la conversa que mou a la generositat i al desig de tractar més Déu. Per exemple, el beat Àlvar que va acompanyar sant Josepmaria diverses vegades, deia: “El contacte amb la pobresa, amb l'abandó, produeix un xoc espiritual enorme. Ens fa veure que moltes vegades ens preocupem de ximpleries que no són més que egoismes nostres, petits^[5]”.

El Papa Francesc es demana: “Com puc trobar avui les nafres de Jesús? Jo no les puc veure com les va veure Tomàs. Les nafres de Jesús les trobo fent obres de misericòrdia”^[6].

De fet, és el mateix Jesús qui ens afirma això: “En veritat us ho dic: tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, m’ho fèieu a mi^[7]”. Per això sant Josepmaria, com tants altres sants, estava convençut que mitjançant les visites als pobres es veu “d'una manera pràctica Jesucrist en el pobre, en el malalt, en el desvalgut, en què pateix la solitud, en el que pateix, al nen”^[8].

Amb les visites als pobres, els joves s'exerciten en la caritat, aprenen a sentir-se solidaris amb les necessitats alienes, i descobreixen de manera molt pràctica que l'amor a Déu i al proïsme són inseparables^[9].

Les visites als pobres són també una escola d'afecte i caritat per a qualsevol circumstància familiar o professional. Si aprenem a trobar Crist en cada persona que atenem, tindrem més fàcil traslladar això a la nostra vida quotidiana per veure Jesucrist en els altres i en cada moment.

A més de ser un mitjà per madurar humanament i cristianament, respon a una necessitat a tots els països. Encara en aquells on hi ha més desenvolupament econòmic, hi ha gent necessitada, persones malaltes o soles.

Quan resulta possible, aquestes visites s'organitzen en festes de la Mare de Déu, ja que una de les finalitats és precisament honorar-la en els seus pobres. A l'Opus Dei, des de l'inici, s'ha seguit sempre aquest camí de posar els joves en contacte amb les persones més necessitades de la societat, per portar-los alleugeriment i consol.

Si voleu llegir una explicació més detallada sobre les visites de pobres es pot trobar als nn 41-44 de la Carta núm. 7 del llibre 'Cartas II' de Josepmaria Escrivà de Balaguer.

^[1] Sant Josepmaria, En Diálogo con el Señor, n. 115

^[2] Sant Josepmaria, Carta 24-X-1942, n. 45.

^[3] Sant Josepmaria, Carta 24-X-1942, n. 41.

^[4]Sant Josepmaria, Carta 24-X-1942, n. 41.

^[5] Àlvar del Portillo, Paraules pronunciades en una reunió familiar, 4-III-1988; a Javier Medina, Álvaro del Portillo. Un hombre fiel, Rialp, Madrid 2012, p. 78.

^[6] Papa Francesc, Homilia, 3-VII-2013.

^[7] Mt 25, 34-40

^[8] Sant Josepmaria, Carta 24.X.1942, n. 42.

^[9] Cfr. 1 Jn 4, 20-21.