El dia 25, a última hora de la tarda, ens van explicar que estava ingressat a Oviedo amb una meningitis aguda.

Dies abans la meva dona i jo vam estar a l'acte de clausura, en la seva fase diocesana, del procés de canonització de l'Encarnita Ortega, ja que al seu dia vam ser admesos com a testimonis; ja que jo vaig ser metge de l'Encarnita i érem amics.

Vaig posar a les seves mans la situació, tant greu, del nostre fill Alfonso perquè intercedís davant el Senyor.

Mica en mica va anar trobant millor i ara donem gràcies a Déu i a la seva filla Encarnita i els demanem que segueixin ajudant-lo en la seva rehabilitació.

A.A.Z.