Guia per aprofitar el vídeo
Educar en llibertat i en l'ús de la tecnologia. Internet representa un dels avenços més transformadors des del punt de vista econòmic, social, científic i cultural dels últims temps. D'ell han vingut molts avantatges. Alhora, la facilitat d'accés per part dels nens a tanta informació, imatges, jocs, software, aplicacions, xarxes socials, etcètera, crea un repte per als pares d'avui dia. La pornografia online, la violència excessiva d'alguns videojocs i altres addiccions poden causar seriosos danys, especialment en els menors.
Ensenyar als teus fills a com exercitar la moderació en l'ús de la tecnologia requereix un esforç determinat
Els pares necessiten tenir una estratègia centrada a ajudar els seus fills a utilitzar adequadament els smartphones, tauletes, videojocs i ordinadors personals. D'aquesta manera, ells podran desenvolupar una sana autoestima, aprendran a tenir amics reals, i gaudiran i s'enriquiran amb activitats com la lectura i els esports.
Ensenyar als teus fills a com exercitar la moderació en l'ús de la tecnologia requereix un esforç determinat en el qual tu i la teva parella heu de tenir una visió compartida. Significa donar als nens un bon exemple, posar límits a casa en l'ús dels dispositius, i construir la confiança a través del diàleg, oferint-los activitats alternatives que els ajudin a créixer i desenvolupar-se, per exemple, sortir amb amics, jugar a jocs de taula, ajudar a casa, etc.
Proposem algunes preguntes que et poden ajudar a treure més profit d'aquest vídeo, quan els vegis amb els teus amics, a l'escola o a la parròquia.
Preguntes per al diàleg:
Pla d'acció
Meditar amb la Sagrada Escriptura i amb el Catecisme de l'Església Catòlica
Meditar amb el Papa Francesc
Meditar amb sant Josepmaria
El canvi de la situació familiar en els nostres dies fa que algunes vegades l’entesa mútua no sigui fàcil, i porta àdhuc a la incomprensió, donant-se allò que se’n diu el conflicte entre generacions. Com es pot superar, això?
El problema és vell, per bé que ara es pot plantejar potser més sovint o d’una forma més aguda, per la ràpida evolució que caracteritza la societat actual. És perfectament comprensible i natural que els joves i els grans vegin les coses d’una manera diferent: sempre ha estat així. El que sorprendria és que un adolescent pensés de la mateixa manera que una persona madura. Tots hem sentit moviments de rebel·lia envers els nostres grans, quan començàvem a formar amb autonomia el nostre criteri; i tots també, en el transcurs dels anys, hem comprès que els nostres pares tenien raó en moltes coses que eren el fruit de la seva experiència i del seu amor. És per això que correspon en primer terme als pares —que ja han passat aquest moment crític— facilitar l’enteniment, amb flexibilitat, amb esperit jovial, evitant amb amor intel·ligent aquests possibles conflictes.
Jo aconsello sempre als pares que procurin fer-se amics dels seus fills. Es pot harmonitzar perfectament l’autoritat paternal, que la mateixa educació requereix, amb un sentiment d’amistat que exigeix posar-se d’alguna manera al mateix nivell que els fills. Els nois, fins i tot els que semblen més díscols i esquerps, desitgen sempre aquest acostament, aquesta fraternitat amb els pares. La clau sol estar en la confiança: que els pares sàpiguen educar en un clima de familiaritat, que no facin mai la impressió que desconfien, que donin llibertat i que ensenyin a administrar-la amb responsabilitat personal. És preferible que algun cop es deixin enganyar: la confiança que es posa en els fills fa que ells mateixos s’avergonyeixin d’haver-ne abusat, i que es corregeixin; en canvi, si no tenen llibertat, si veuen que no se’ls té confiança, se sentiran moguts a enganyar-nos sempre. (Converses, 100).
Textos i enllaços per reflexionar