Promulgat el decret sobre l'heroïcitat de les virtuts de la Montse Grases

El Sant Pare Francesc ha autoritzat que la Congregació de les Causes dels Sants promulgui els decrets relatius a 12 causes de canonització. Entre aquests es troba el decret sobre l'heroïcitat de les virtuts de la Montse Grases (1941-1959), una jove de l'Opus Dei.

En conèixer l'anunci fet per la Santa Seu, el prelat de l'Opus Dei, Mons. Xavier Echevarría, ha dit: «Agraeixo de tot cor al Senyor aquest pas en la causa de beatificació de la Montse, una noia amb una vida breu, però que ha estat un autèntic do de Déu per als que la van tractar i també per a aquells que l'han conegut després del seu dies natalis, de la seva marxa al cel».

També ha assenyalat que la Montse Grases «va correspondre des d'una primerenca edat a l'amor de Déu enmig del món i va procurar ser piadosa, treballar bé —aprofitant les seves qualitats— amb afany de servei, amb una disposició permanent d'atendre generosament als altres, oblidada de si mateixa. Va seguir fidelment al Senyor quan la va cridar a formar part de l'Opus Dei i va buscar caminar —a través d'una existència comuna a la majoria de les dones— molt unida a Ell, també mentre va patir un càncer que li va ocasionar la mort i que li provocava dolors molt intensos. Intentava acabar amb delicadesa sobrenatural les seves ocupacions diàries, per amor a Déu i als altres, i es va proposar apropar Jesús a les seves amistats, que eren moltes».

Finalment, Mons. Xavier Echevarría va comentar: «Tinc la illusió que l'exemple de la Montse continuï ajudant a moltes noies i a molts nois joves a plantejar-se una vida de generosa entrega al Senyor en el matrimoni, en el celibat apostòlic, a la vida religiosa i en el sacerdoci».

Breu biografia

Maria Montserrat Grases García —Montse— va néixer a Barcelona, el 10 de juliol de 1941. Va ser la segona de nou fills. El seu temperament era vivaç i espontani. A la llar familiar va assimilar alguns dels trets distintius del seu caràcter: l'alegria, la senzillesa, la generositat i la preocupació pels altres. Li agradaven els esports, la música, les sardanes i participar en obres de teatre. Tenia molts amics.

Els seus pares li van ensenyar a tractar Déu amb confiança i, mentre creixia, la van ajudar a lluitar per viure les virtuts cristianes i a consolidar la seva vida espiritual. El 1954 va començar a freqüentar un centre de l'Opus Dei. Allà va intensificar la seva formació cristiana i va millorar humanament i espiritual.

Als setze anys, es va adonar que Déu la cridava a aquest camí de l'Església i —després de pensar, pregar i demanar consell— va sol·licitar ser admesa a l'Opus Dei. A partir de llavors es va decidir amb més convicció i constància a buscar la santedat en la seva vida quotidiana. Es va esforçar per tenir un tracte constant amb Déu; descobrir la voluntat divina en el compliment dels seus deures; tenir cura, per amor, dels petits detalls, i fer la vida amable als qui l'envoltaven. Va aconseguir transmetre a molts dels seus parents i amics la pau que dóna viure prop de Déu.

Poc abans de fer els disset anys, li van diagnosticar un càncer (sarcoma d'Ewing) al fèmur de la cama esquerra. La malaltia va durar nou mesos i li va ocasionar dolors molt intensos, que va acceptar amb serenitat i amb fortalesa. Durant la malaltia també va manifestar una alegria contagiosa. Va apropar a Déu a moltes amigues i companyes de classe que l'anaven a visitar. Va trobar Jesús i la Mare de Déu en el dolor. Els que van estar a prop d'ella van ser testimonis de la seva progressiva unió amb Déu. Una de les seves amigues afirma que, quan la veia resar, palpava la seva proximitat amb Crist.

Va morir el 26 de març de 1959, Dijous Sant. Moltes persones van manifestar que la seva vida havia estat heroica i exemplar. Des de llavors, aquesta fama de santedat ha anat augmentant progressivament.

L'itinerari de la causa de canonització

El procés informatiu sobre Montse Grases es va desenvolupar a Barcelona. El va iniciar l'arquebisbe Mons. Gregorio Modrego Casaus el 19 de desembre de 1962, i va concloure el 26 de març de 1968, sota l'autoritat del nou arquebisbe, Mons. Marcelo González Martín.

En els anys següents, l'itinerari de la causa va procedir més a poc a poc, amb motiu de les reformes de la normativa de les causes de canonització realitzades pel beat Pau VI i per sant Joan Pau II. La fama de santedat de la Montse va continuar augmentant.

El 15 de maig de 1992, la Congregació de les Causes dels Sants va declarar la validesa del procés diocesà de la Montse Grases. Aquest mateix any, però, es va decidir realitzar una investigació suplementària, entre altres motius, per enriquir el material recollit en els anys seixanta. Aquest procés addicional va tenir lloc a Barcelona, del 10 de juny al 28 d'octubre de 1993. El 21 de gener de 1994, la Congregació de les Causes dels Sants va decretar la validesa del segon procés.

El 21 de novembre de 1999, va ser presentada la Positio sobre la vida i les virtuts de la serventa de Déu. El 10 de juny de 2015, el congrés peculiar dels consultors teòlegs de la Congregació de les Causes dels Sants va donar resposta positiva a la pregunta sobre l'exercici heroic de les virtuts per part de la Montse Grases i el 19 d'abril de 2016, la congregació ordinària dels cardenals i dels bisbes es va pronunciar en el mateix sentit.

El dimarts 26 d'abril de 2016, el Papa Francesc va rebre del cardenal Angelo Amato, prefecte de la Congregació de les Causes dels Sants, una relació detallada de les fases de la causa, va ratificar el vot de la Congregació de les Causes dels Sants i va autoritzar que es publiqui el decret pel qual es declara venerable la serventa de Déu Montse Grases.

És motiu d'alegria que aquesta notícia s'hagi conegut avui, 27 d'abril, festivitat litúrgica de la Mare de Déu de Montserrat.

Més informació

Breu biografia de la Montse Grases (1941-1959)
Cronologia de la causa de canonització
Preguntes al postulador de la causa, Mons. José Luis Gutiérrez Gómez
Referències bibliogràfiques i electròniques
Què vol dir venerable?
Llibre electrònic sobre Montse Grases