31 nous sacerdots de 15 països

El cardenal Robert Sarah ha ordenat aquest dissabte 5 de maig 31 sacerdots de la prelatura de l'Opus Dei a la basílica romana de Sant Eugeni. "Demanem al Senyor que enviï molts sacerdots sants", ha dit.

Un moment de la cerimònia d'ordenació de 31 sacerdots de l'Opus Dei.

"Què és exactament un sacerdot?", es va preguntar durant l'homilia el cardenal Sarah, prefecte de la Congregació per al culte diví i la disciplina dels sagraments. "La Bíblia presenta el sacerdot com l'home de la Paraula de Déu", va explicar. A la Sagrada Escriptura, "el sacerdot és també presentat com l'home del perdó". "Com el sant Rector d'Ars o el Pare Pío, el sacerdot és l'apòstol del confessionari tal com recordava fa pocs dies el papa Francesc", va dir.

L'home contemporani es dirigeix al sacerdot buscant Crist

El sacerdot és "amic de Crist". Un amic que es reconeix de manera especial en l'Eucaristia, ja que "no hi ha Eucaristia sense sacerdoci, igual que no hi ha sacerdoci sense Eucaristia". Per això -va afegir- "cada dia, necessitem de l'Eucaristia per viure el nostre sacerdoci i per ser audaços missatgers de l'Evangeli enmig dels sofriments, les dificultats i les hostilitats que ens puguin assetjar".

El cardenal va convidar els nous sacerdots a cercar la santedat i ser homes "de profunda vida interior". Citant sant Josepmaria va explicar que "El camí que porta a la santedat, és un camí d'oració; i l'oració ha de calar en l'ànima de mica en mica, com la petita llavor que es convertirà més endavant en un arbre frondós".(Amics de Déu, n. 295)

«SIGUEU SEMPRE MOLT LLEIALS AL ROMÀ PONTÍFEX, ALS BISBES, SUCCESSORS DELS APÒSTOLS, I AL VOSTRE PRELAT»

El sacerdoci és servei a l'Església i totes les ànimes. "Com heu après de sant Josepmaria i de tots els seus successors, sigueu sempre molt lleials al Romà Pontífex, als bisbes, successors dels apòstols, i al vostre prelat; estimeu els sacerdots de cada diòcesi; pregueu amb constància al Senyor que enviï molts operaris a tots els seus sembrats, que enviï molts sacerdots sants, constituïts com custodis per pasturar l'Església de Déu, que ell va adquirir amb la seva sang (Ac 20, 28)".

El bisbe consagrant va felicitar els pares i germans dels nous sacerdots: "Des d'avui tindreu a algú de la vostra sang que intercedirà especialment per vosaltres davant el Senyor. Alhora, tots hem de pregar per ells més que abans, ja que és gran la responsabilitat que han assumit". En concloure la cerimònia, el cardenal va regalar a cada un dels nous sacerdots un rosari i una petita icona de la Mare de Déu de la Tendresa.

Els nous sacerdots procedeixen de 15 països: Argentina, Brasil, Colòmbia, Costa d'Ivori, Eslovàquia, Espanya, Filipines, França, Holanda, Itàlia, Kenya, Nigèria, Uganda, Uruguai i Veneçuela. El prelat de l'Opus Dei, monsenyor Fernando Ocáriz, va participar en la cerimònia des del presbiteri.

«Déu ha estat molt bo amb mi»

Un dels nous sacerdots és l'argentí Agustín Silberberg, nascut a Còrdova fa 44 anys. Fill de metges i ell mateix doctor en medicina, va treballar com a especialista en medicina interna a diversos hospitals fins que va decidir estudiar teologia. Durant 10 anys va jugar de manera regular en tornejos de rugbi. "Déu ha estat molt bo amb mi. Haver pogut exercir la medicina m'ajuda a entendre millor el significat profund d'aquest nou servei als altres".

Entre els asiàtics es troba el filipí Alfred Cruz, de 31 anys, ex alumne dels Maristes i de la Universitat de Filipines. Abans de començar els seus estudis de preparació per al sacerdoci, va treballar com a arquitecte en un estudi anomenat "Asian Architects", i va dirigir la tasca social de l'Kapuluan Study Center a Quezon City, portada a terme per universitaris: atenció de pobres i malalts, catequesi per nens desfavorits, camps de treball, etc.

Entre els sis nous sacerdots d'Àfrica hi ha el nigerià Elobuike Anthony Asogwa, nascut a Enugu el 1986. Va estudiar enginyeria elèctrica al seu país i posteriorment es va desplaçar a Europa per estudiar filosofia i teologia. El seu nom "Elobuike" significa literalment "la força del consell". Potser per això -afirma- "valoro molt el consell, i entenc que part de la tasca del sacerdot és servir els altres consolant, acompanyant, aconsellant". És el segon sacerdot en la família: "Tinc un germà que també és sacerdot diocesà. Ens ajudarem mútuament, ens sostindrem amb l'oració. En breu serem també germans en el sacerdoci".

"Portar l'alegria de Crist a totes les persones"

Entre els sacerdots europeus hi ha el francès Pierre Laffon, que abans d'anar a Roma per estudiar, va treballar com a consultor de comunicació per a diverses institucions. A Pierre li agradaria tornar a França. El seu desig és comunicar l'alegria que dóna la fe: "La missió del sacerdot és portar a tots l'alegria de Crist. Com diu el papa Francesc, no podem tenir cara de funeral. Aquesta alegria la tindré si sóc fidel a la missió que el Senyor ha escollit per a mi".

«DEIXAR LA CARRERA D'ADVOCAT PER SER SACERDOT POT SORPRENDRE, PERÒ HO HE PENSAT BÉ»

Martijn Pouw, nascut a Maastricht (Països Baixos) el 1977 va treballar com a advocat i professor universitari. Gran aficionat a la bicicleta, comenta el repte d'exercir la seva futura tasca professional en un país secularitzat: "M'il·lusiona poder ser un pont; ja el sol fet de vestir de negre dóna peu per respondre preguntes sobre Déu, el sentit de la vida o la felicitat humana". Martijn afirma que "deixar la carrera d'advocat per ser sacerdot pot sorprendre, però ho he pensat bé, resat en la meva pregària i parlat molt amb Déu. L'advocat defensa els interessos temporals del seu client, mentre que el sacerdot s'ocupa de l'interès etern de les persones, hi ha una certa continuïtat".

Un altre dels europeus és el farmacèutic andalús Francisco Javier Fernández Centeno, que va deixar la bata blanca que feia servir a la seva farmàcia sevillana per estudiar teologia a Roma. Gran aficionat als ocells ("a casa teníem coloms, canaris, mussols, esparvers, cendrosos torlits, carraques, tórtores i altres espècies", comenta) va estudiar batxillerat a l'institut públic San Fulgencio d'Écija. Després dels estudis universitaris, va treballar 20 anys atenent els clients de la farmàcia i va ser uns dels socis fundadors de l'Associació espanyola de farmàcia social.