Identitat i missió

La finalitat de l’Opus Dei és contribuir a la missió evangelitzadora de l'Església.

L’Opus Dei és una institució pastoral de l'Església catòlica que va ser fundada a Madrid, el 2 d'octubre de 1928, per sant Josepmaria Escrivà de Balaguer. El 1982 sant Joan Pau II va configurar l'Opus Dei com a prelatura personal. El seu nom complet és Prelatura de la Santa Creu i Opus Dei, tot i que també s'anomena prelatura de l'Opus Dei o, senzillament, Opus Dei, expressió llatina que significa «Obra de Déu».

La finalitat de l’Opus Dei és contribuir a la missió evangelitzadora de l'Església, promovent entre tots els cristians una vida coherent amb la fe en les seves circumstàncies quotidianes, especialment a través de la santificació del treball professional.

Santificar el treball suposa treballar segons l'esperit de Jesucrist: procurar realitzar tan bé com es pugui la pròpia tasca, per a donar glòria a Déu i per a servir els altres. D'aquesta manera la feina esdevé lloc de trobada amb Déu, i un àmbit de millora i maduració personals.

L’activitat principal de l’Opus Dei és la formació espiritual i l’atenció pastoral dels seus fidels, per a facilitar que, cadascú en el seu propi lloc en l'Església i en el món, desenvolupi de manera personal un apostolat variat i promogui al seu voltant l'ideal de la crida universal a la santedat. Els fidels de l'Opus Dei procuren contribuir en tots els àmbits a solucionar cristianament els problemes de la societat, donant testimoniatge de la seva fe.

L'Opus Dei ofereix formació i atenció espiritual no només als seus propis membres, sinó també a les persones que ho desitgin.