Funcionament del congrés electiu de l'Opus Dei

En aquest article s'explica el procés d'elecció d'un nou prelat a l'Opus Dei, seguint tres fases: la reunió plenària de l'Assessoria central, el Congrés general electiu i el nomenament pel Sant Pare.

El procés s'inicia quan el vicari auxiliar de la prelatura -si no n'hi ha serà el vicari general- convoca l'inici del Congrés general electiu en una data precisa, abans que passin tres mesos des que es va produir la vacant. Es diferencien tres fases: la reunió plenària de l'Assessoria central, la celebració del Congrés general electiu, i el nomenament del prelat per part del Sant Pare.

a) Reunió plenària de l'Assessoria central

- El ple del Consell per a les dones de la prelatura, anomenat Assessoria central, comença la reunió a Roma amb una missa de l'Esperit Sant a l'església prelatícia de Santa Maria de la Pau, per posar els treballs sota la seva empara.

- Es donen a conèixer els noms dels sacerdots que reuneixen els requisits per al càrrec de prelat.

- Cada membre de l'Assessoria central diposita en una urna un sobre amb el nom o els noms d'aquells sacerdots que considera més adequats per al càrrec de prelat. Les propostes són lliures i secretes.

- Després l'urna es trasllada a la seu on se celebrarà el Congrés general electiu.

b) Congrés general electiu

- El congrés s'inicia també amb una missa de l'Esperit Sant

- A continuació comencen pròpiament les sessions. El secretari del Congrés llegeix cadascuna de les propostes dels membres del ple de l'Assessoria central. D'aquesta manera, els electors voten tenint en compte els noms assenyalats per l'organisme de govern central de les dones.

- El qui resulta elegit ha de manifestar si accepta o si considera que hi ha obstacles greus que li impedeixin acceptar el càrrec.

c) Nomenament del Sant Pare

- Un cop realitzada l'elecció, l'elegit sol·licita la confirmació -ell mateix o per mitjà d'una altra persona- al Sant Pare.

- Confirmada l'elecció i realitzat el nomenament pel Papa, el Congrés electiu fa pública l'elecció i el nomenament del prelat, que comença a exercir les seves funcions.

Congrés general

- Tot seguit, els membres del Congrés es reuneixen durant diversos dies per a la designació dels integrants del Consell general, nomenats pel prelat, per assistir en el govern de la Prelatura. El Consell general consta de: vicari auxiliar -si el prelat l'ha nomenat-, vicari general, vicari secretari central, almenys tres vicesecretaris, un delegat de cada regió de la prelatura, prefecte d'estudis i administrador general. D'aquests, només els vicaris han de ser sacerdots.

- Se celebra a continuació el Congrés general de les dones per a la designació dels membres de l'Assessoria central, que té una estructura semblant al Consell general.

- Finalment, els congressistes examinen l'estat de la prelatura i de les activitats apostòliques. Les propostes són estudiades en sessions plenàries, que determinen les directrius per al govern de la prelatura durant el període de vuit anys que s'obre fins al següent Congrés general ordinari.

Més informació
Índex del dossier informatiu sobre el Tercer Congrés Electiu