Cronologia de la causa de canonització d'Isidoro

Amb motiu de la promulgació del decret sobre l’heroïcitat de les virtuts d’Isidoro Zorzano, oferim una cronologia dels principals passos de la seva causa de canonització.

15 de juliol del 1943: Isidoro Zorzano mor a Madrid amb fama de santedat.

11 d’octubre del 1948: Primera sessió del procés informatiu sobre la vida i les virtuts d’Isidoro, a la diòcesi de Madrid-Alcalà, presidida pel bisbe Mons. Leopoldo Eijo Garay, a la capella del palau episcopal.

19 d’abril del 1961: Sessió de clausura del procés, presidida per Mons. Eijo Garay, a la capella del palau episcopal de Madrid. Van declarar un total de 71 testimonis, entre ells san Josepmaria Escrivà.

21 d’octubre del 1965: Decret de la Sagrada Congregació de Ritus sobre els escrits d’Isidoro.

1968: Acaba la preparació de la còpia pública, prevista per la legislació llavors vigent, perquè el seu examen permeti concedir la celebració d’un procés apostòlic sobre la vida i les virtuts.

1969: El beat Pau VI, amb el motu proprio Sanctitas clarior (del 19 de març) reforma la normativa de les causes de canonització i deixa de ser necessari un segon procés. El 8 de maig del mateix any es divideix la Sagrada Congregació de Ritus en dues congregacions, una per al Culte Diví i una altra per a les Causes dels Sants.

25 de gener del 1983: Sant Joan Pau II, amb la constitució apostòlica Divinus perfectionis Magister, reforma els processos de beatificació.

7 de febrer del 1983: Promulgació de les noves normes sobre els processos de beatificació, preparades per la Congregació de les Causes dels Sants.

22 de maig del 1992: La Congregació de les Causes dels Sants estableix, amb caràcter general, que es realitzi una investigació suplementària en les causes el procés informatiu de les quals s’hauria celebrat abans del motu proprio Sanctitas clarior (del 1969).

11 de novembre del 1992: Mons. Flavio Capucci, llavors postulador de la causa, sol·licita al cardenal arquebisbe de Madrid l’obertura d’un procés diocesà addicional.

4 de desembre del 1993: Sessió d’obertura del procés addicional, presidida pel cardenal Ángel Suquía Goicoechea, arquebisbe de Madrid.

17 de juny del 1994: Sessió de clausura del procés addicional, presidida per Mons. Francisco Javier Martínez Fernández, bisbe auxiliar de Madrid.

30 de setembre del 1994: La Congregació de les Causes dels Sants emet el decret de validesa del procés informatiu i del procés addicional.

15 d’octubre del 1994: La Congregació nomena el Rvdm. P. Daniel Ols, O. P., relator encarregat de dirigir l’elaboració i redacció de la Positio super vita et virtutibus d’Isidoro Zorzano.

25 de març del 2006: El relator presenta la Positio super vita et virtutibus del servent de Déu. La Positio consta de quatre apartats: història de la causa i fonts (28 pàgines), biografia (149 pàgines), estudi crític sobre l’heroïcitat de les virtuts (332 pàgines) i sumari (613 pàgines).

6 d’octubre del 2009: Per disposició de l’arquebisbe de Madrid, el cardenal Antonio María Rouco Varela, i amb l’autorització de la Congregació de les Causes dels Sants, les restes d’Isidoro es traslladen a la capella del Crist de la parròquia de San Alberto Magno, ubicada al número 9 del carrer Benjamín Palencia, de Madrid.

25 d’octubre del 2013: Després de la mort de Mons. Flavio Capucci, el prelat de l’Opus Dei, Mons. Javier Echevarría, nomena Mons. José Luis Gutiérrez Gómez postulador de la causa d’Isidoro Zorzano.

17 de novembre del 2015: El congrés peculiar dels consultors teòlegs de la Congregació de les Causes dels Sants dóna resposta positiva a la pregunta sobre l’exercici heroic de les virtuts per part d’Isidoro, i sobre la seva fama de santedat i de favors.

13 de desembre del 2016: La sessió ordinària dels cardenals i bisbes membres de la Congregació es pronuncia a favor de l’heroïcitat de les virtuts i la fama de santedat d’Isidoro.

21 de desembre del 2016: El Papa Francesc autoritza que la Congregació de les Causes dels Sants promulgui el decret sobre les virtuts heroiques del servent de Déu Isidoro Zorzano.