“Això és un somni. 25 anys fent màgia? No, no és màgia. Celebrem 25 anys d’un projecte fruit de la generositat de moltes persones, fent cohesió entre tots, si no no hagués estat possible”, són les paraules de Josep Masabeu, president del Braval, quan aquests dies se li demanava una valoració del camí recorregut.
Al MACBA, Museu d’art contemporani de Barcelona, va tenir lloc l’acte principal de celebració d’aniversari de l’entitat. Va consistir en un col·loqui amb participants de les activitats del centre, voluntaris i familiars que fou moderat pel director de La Vanguardia, Jordi Juan, qui va valorar parlar de notícies positives “que de vegades costa de trobar” i va agrair la labor del Braval per fer realitat l’ascensor social.
Són molts els números que ofereix la tasca del Braval: 1.600 participants de 8 a 18 anys, de 30 països, 10 llengües, 9 religions i 1.010 voluntaris entre els qui trobem universitaris, professionals i jubilats que dediquen unes 15.000 hores a la labor social. La taxa d’èxit escolar és alta, compta amb zero absentisme i abandó, 90% d’èxit a l’etapa de l’ESO, 220 han fet batxillerat, 310 han fet cicles formatius, 27 han acabat carrera universitària i 10 l’estan cursant, i 580 participants treballen amb contracte.
Els participants en la taula rodona van posar rostre a les estadístiques i valors de Braval. En Marc Andrei va arribar a Barcelona procedent de Filipines amb 11 anys, i aviat contactà amb el Braval per jugar a bàsquet animat per un amic; ara és universitari i voluntari. Va agrair a alguns dels voluntaris que l’han acompanyat aquests anys, amb noms i cognoms. “Sense vosaltres no seria qui soc ara i m’agradaria, ara com a voluntari, tornar el que he rebut”.
La Lita, originaria també de Filipines, que porta més de 40 anys a Barcelona, és mare d’un dels participants i va agrair allò que Braval ha transmès al seu fill “valors com l’esforç, generositat, respecte i responsabilitat”.
Al col·loqui també va intervenir Pablo Garcia-Mussons amb vint anys de vivències com a voluntari entrenador de bàsquet. “El secret del Braval és l’esport, va dir, gràcies a això els fem créixer, si vols jugar has d’estudiar més. Al Braval no jutgem les persones, les intentem fer millorar, que aconsegueixen metes més altes”.
“La riquesa del Raval és la seva gent”, varen ser les paraules d’Albert Batlle, regidor del districte de Ciutat Vella, perquè amb dedicació generosa, comptant amb la complexitat d’un barri amb alt índex d'immigració i gran densitat de població, treballen per ajudar a tirar endavant els joves del barri que viuen en un entorn de famílies en risc d’exclusió social. I va agrair la tasca solidària de l'entitat.
Més de 250 persones van celebrar els 25 anys de Braval al MACBA. I, tal com va informar La Vanguardia “a les primeres files, juntament amb representants institucionals i polítics, en actiu o no, com el president Jordi Pujol, hi havia els veritables protagonistes. Joves com Cesc (aler), Samuel (aler escorta), Nayer (base) i Kristoff (també aler), d'entre 13 i 14 anys, jugadors d'un dels sis equips de bàsquet de Braval, que també en té sis de futbol…” L’Elvira Dyangani, directora del Macba i exjugadora i exàrbitra de bàsquet, els va dir “esteu a casa vostra”.
Una mà estesa a tothom
En el barri del Raval són moltes les necessitats que tenen les famílies, cal procurar arribar a tothom. També a les noies. D’això s’encarrega el Terral, una entitat que comparteix missió amb el Braval, proporcionar suport socioeducatiu per promoure la cohesió social i el voluntariat i com a inspiració els ensenyaments socials de l'Església catòlica. Ambdues entitats són obertes a persones de tota creença, seguint els ensenyaments de sant Josepmaria Escrivà de Balaguer, fundador de l'Opus Dei. No és fàcil progressar en un entorn amb les característiques del barri. Ara bé, amb esforç i una mà estesa és possible.
El Prelat de l’Opus Dei, Mons. Fernando Ocáriz recordava davant diversos representants d’entitats solidàries que “les obres col·lectives mantenen viva la sensibilitat social cristiana i són una expressió civil i pública de misericòrdia”. I a la mateixa ponència recordava unes paraules de sant Josepmaria pronunciades el 1967: “L’Opus Dei [ha d’estar present] on hi ha pobresa, on hi ha manca de feina, on hi ha tristesa, on hi ha dolor, perquè el dolor es porti amb alegria, perquè la pobresa desaparegui, perquè no falti feina —perquè formem la gent de manera que en pugui tenir —, perquè fiquem Crist en la vida de cadascú, en la mesura que vulgui, perquè som molt amics de la llibertat”.