Estimats germans i germanes,

M’alegra veure-us aquí, a la plaça, a Castelgandolfo, i reprendre les audiències interrompudes el mes de juliol. Vull continuar amb el tema que hem iniciat, és a dir, una «escola de pregària», i també avui, d’una manera una mica diferent, sense allunyar-me del tema, al·ludir a alguns aspectes de caràcter espiritual i concret, que em semblen útils no només per a qui viu -en alguna part del món- el període de vacances d’estiu, sinó també per a tots els qui estan compromesos en el treball diari.

Quan tenim un moment de pausa en les nostres activitats, de manera especial durant les vacances, sovint tenim a les mans un llibre que desitgem llegir. Aquest és precisament el primer aspecte sobre el qual vull reflexionar. Cada un de nosaltres necessita temps i espais de recolliment, de meditació, de calma... Gràcies a Déu és així! De fet, aquesta exigència ens diu que no estem fets només per treballar, sinó també per pensar, reflexionar, o simplement per seguir amb la ment i amb el cor un relat, una història en la qual submergir-nos, d’alguna manera «perdre’ns», per després tornar-nos a trobar enriquits.

Naturalment, molts d’aquests llibres de lectura, que prenem a les mans en les vacances, són en general d’evasió, i això és normal. Tanmateix, diverses persones, especialment si poden tenir espais de pausa i de relaxament més prolongats, es dediquen a llegir quelcom més comprometedor. Per això, vull fer-vos una proposta: per què no descobrir alguns llibres de la Bíblia que normalment no es coneixen, o dels quals hem sentit algun passatge durant la litúrgia, però mai hem llegit del tot? En efecte, molts cristians no llegeixen mai la Bíblia, i la coneixen d’una manera molt limitada i superficial. La Bíblia -com ho diu el seu nom- és una col·lecció de llibres, una petita «biblioteca», nascuda al llarg d’un mil·lenni. Alguns d’aquests «llibrets» que la componen romanen gairebé desconeguts per a la major part de les persones, fins i tot dels bons cristians. Alguns són molt breus, com el Llibre de Tobies, un relat que conté un sentit molt elevat de la família i del matrimoni, o el Llibre d'Ester, en què aquesta reina jueva, amb la fe i l’oració, salva el seu poble de l’extermini, o, encara més breu, el Llibre de Rut, una estrangera que coneix Déu i experimenta la seva providència. Aquests llibrets es poden llegir sencers en una hora. Més comprometedors, i obres mestres autèntiques, són el Llibre de Job, que afronta el gran problema del dolor innocent, el Qohèlet, que impressiona per la desconcertant modernitat amb què posa en dubte el sentit de la vida i del món, el Càntic dels Càntics, magnífic poema simbòlic de l’amor humà. Com veieu, tots aquests són llibres de l'Antic Testament. I el Nou? Certament, el Nou Testament és més conegut, i els gèneres literaris són menys variats. Però convé descobrir la bellesa de llegir un Evangeli tot seguit, i recomano també els Fets dels Apòstols o una de les Cartes.

En conclusió, estimats amics, avui vull suggerir que tingueu a mà, durant el període estival o en els moments de pausa, la sagrada Bíblia, per poder assaborir de manera nova, llegint d’una tirada alguns dels seus llibres, els menys coneguts i també els més coneguts, com els Evangelis, però en una lectura continuada. Si es fa així, els moments de distensió poden convertir-se no només en enriquiment cultural, sinó també en aliment de l’esperit, capaç d’alimentar el coneixement de Déu i el diàleg amb Ell, l’oració. Aquesta sembla ser una bella ocupació per a les vacances: agafar un llibre de la Bíblia, per trobar així una mica de distensió i, al mateix temps, entrar en el gran espai de la Paraula de Déu i aprofundir el nostre contacte amb l'Etern, precisament com a finalitat del temps lliure que el Senyor ens dóna.

Castelgandolfo, dimecres 3 agost 2011